La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Va com va! de Joaquim Carbó
Va com va! / Joaquim Carbó.- Barcelona: Males Herbes, 2015.
La societat ha patit de valent, els anys de la crisi han provocat que la gent en veiés de tots colors, un paisatge desolador i un personatge que tampoc sembla que pugui canviar això. La dona el deixa quan el fan fora de la feina i ara malviu fent més o menys d’investigador. No té una oficina, ni una secretària, ni el glamour d’algú a qui se li demana que recuperi un falcó “fet amb el material de que estan fets els somnis”. Són encàrrecs d’estar per casa, normalment relacionats amb baixeses poc confessables, li paguen poc i en negre, però amb això va tirant. I com que és observador de mena no li costa gaire descobrir qui fa el salt a qui, o qui estafa al de més enllà…
En aquesta novel·la trobarem tot el repertori de la fauna urbana: xamans africans, tot a un euro, estafes piramidals, desnonaments, adolescents buscabregues al transport públic, xoriços amb males puces i ganes de venjança… Un panorama depriment, un protagonista que és un perdedor, i una novel·la narrada amb ofici i amb molt sentit de l’humor que ens farà somriure mentre ens reconeixem en alguna de les situacions no per rebuscades menys versemblants del llibre.
Primer pensament del dia: he de trobar algú que sigui capaç d’arreglar-me aquesta persiana perquè la claror que deixa passar em fa obrir els ulls abans d’hora. Mig adormit allargo el braç en un est reflex, instintiu i, naturalment, inútil. Prou que ho sé, que he dormit sol! Un moralista torracollons diria que m’ho vaig ben guanyar i que tota la culpa és meva. Que el bombin! El cas és que la dona no hi és perquè va volar. De vegades penso que va desaparèixer quan més la necessitava, quan m’hauria anat bé tenir algú que m’escoltés, que em fes costat. L’àvia del poble, una analfabeta carregada de saviesa popular, sempre en tenia una per dir i ja m’havia advertit: “Quan la misèria truca a la porta, l’amor fot el camp per la finestra!”. I el desastre i la indigència, com el carter d’aquella novel·la, sempre truquen dues vegades. Així, quan em vaig quedar sense feina, també vaig perdre la dona: pic i repicó!
Deixa el teu comentari!