LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Eudald Puig, poeta del mes al Versòdrom

Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Eudald Puig, poeta del mes al Versòdrom

6 setembre 2016 Sense Comentaris

Recentment hem rebut a la biblioteca l’Obra poètica completa d’Eudald Puig (Curbet edicions, 2015) i el darrer número de la revista Poetari, que inclou precisament un article de Jaume Aulet sobre el poeta. A propòsit d’Eudald Puig, David Castillo ha dit no creure “que hi hagi moltes literatures de països més o menys civilitzats que es puguin permetre el luxe de deixar de banda escriptors de la seva categoria”. Desitjant que la nostra curiositat sigui la vostra, aquest mes de setembre us el presentem breument. Tant de bo agafeu en préstec els seus llibres i amplieu el que apuntem aquí (que devem, en bona part, a la introducció i l’article de Jaume Aulet).

Eudald Puig (1948-2013) va deixar una obra poètica relativament desconeguda i dispersa, condició que intenta corregir l’Obra poètica completa recentment publicada. Tot i haver guanyat diversos premis –el Miquel de Palol, l’Agustí Bartra– i publicat en editorials prestigioses, sembla que la seva personalitat reservada el va allunyar dels nuclis literaris de la seva època. Més que no pas la crítica, un cercle reduït de poetes i de lectors han estat els qui han posat de relleu la seva importància.

La seva carrera poètica es va iniciar el 1979, amb Cel de nit, obra guanyadora de la primera edició del premi Miquel de Palol. Jaume Aulet la descriu com “la construcció metafòrica d’un món interior […] a través d’un viatge que condueix indefectiblement vers la insatisfacció i el desastre”. La vinya cremada (1984) continuaria aquesta línia, ara sota la influència de George Trakl i Rilke. Aquest món fosc i inhòspit s’aclariria en llibres posteriors, com Parc de gessamins (1987) i especialment Poemes per a Clara (1998), dedicat a la seva filla, i on trobem un “món aparentment senzill, natural, però que té un misteri, una gràcia amagada que la paraula ha de saber transmetre.” Si abans esmentàvem la influència de Trakl, ara toca convocar Robert Frost i Joan Vinyoli.

Sec, al costat de la verdor,
ben buit, vora la plenitud,
vell, ple de jovenesa,
cansat, amb tota la vitalitat,
trist, quan tot just esclata la rialla.
sol, en el momento d’estar acompanyat,
rabiós, enmig de la placidesa,
allunyat de la millor companyia,
ensorrat, quan tot es redreça,
ben boig, enmig de tots els senys,
ombrívol, quan hi ha el sol més radiant,
avergonyit perquè tot és tan bell,
ofuscat, quan més clara és la llum,
obcecat, davant tota l’amplitud,
Moro, quan la vida comença.

El 2003 publicaria –en un volum col·lectiu– Terres i espais, un recull d’haikus gairebé introbables de no ser per l’Obra poètica completa. El seguiria La vida entredita (2006), amb què Eudald Puig va guanyar el premi Ciutat de Terrassa-Agustí Bartra del 2005. Com s’encarrega de puntualitzar ell mateix, la vida “entredita” seria un vida en suspens, d’algú privat d’obrar i de raonar… però no de “dir”: la vida no és allò que es diu ni el que no es pot dir, sinó el que queda entremig. Per acabar, La vida entredita és una mostra de la maduresa del llenguatge poètic d’Eudald Puig: “síntesi extrema, la imatge ajustada, el lèxic precís, un ritme molt i molt treballat…” que demana una lectura en veu alta.

Eudald Puig és un dels grans poetes injustament desconeguts de la poesia catalana actual. Per què? No pas perquè marqui una tendència, perquè sigui capaç d’il·lustrar les línies mestres de l’evolució del gènere, perquè connecti amb els postulats de cap mena de postmodernitat. Per una cosa molt més senzilla: perquè és un poeta que viu de manera molt intensa l’obsessió per la poesia i per la creació (fins al punt que això li condiciona bona part de la vida i de l’experiència), que té una preparació molt sòlida com a lector, un bon domini del llenguatge i que és capaç d’oferir-nos una visió poètica del món a través d’aquest llenguatge, la qual ens arriba com a lectors d’una manera sòlida i intensa. I no ens deixa indiferents. Gens indiferents.

Jaume Aulet

Obres de l’autor a Biblioteques de Barcelona

Poesia: