Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Coses de família de Joan Agut

9 setembre 2016 490 views Sense Comentaris

Coses-de-familia-i1n60536Coses de família / Joan Agut.- Barcelona: Barcanova, 2004

Joan Agut (Barcelona, 1935- Caldes de Montbui, 2011) La seva família, avia, mare i tietes, tenien parades de peix a diferents mercats de Barcelona, però ell es va dedicar als llibres. Va muntar una llibreria que li obriria les portes a fer d’editor i crític literari. Va impulsar, quan treballava a l’editorial Bruguera, l’edició en català i també va ser un fundador de l’editorial Barcanova. I finalment com escriptor va publicar: La mirada del cec, La Via Làctia, El mestre de Taüll, premi Creixells 2011, L’arbre de la memòria, Pastís de noces, premi Carlemany 2003, Rosa de foc, Wagons-Lit, El dia que es va cremar el Liceu i Matadors & cia.

Coses de família com ens deixa endevinar el títol és la història de la família de Joan Agut, autor de la novel·la. La narració comença amb l’avia Ciscona, filla d’un pescador del barri de
la Barceloneta, que té tres fills d’un primer matrimoni i una filla d’unes segones núpcies, casi tots fan de peixaters a diferents mercats de Barcelona, menys el oncle Ferran, que treballava en una notaria de la Rambla Catalunya. La mare del Joan, Lola, té la parada de peix en el mercat d’Hostafrancs; per tant, un dels escenaris de la narració serà el barri de Sants on va viure l’autor durant la seva infantesa. Un dels personatges que més destaca és
l’oncle Ferran, germà de la Lola, va participar activament a la Guerra Civil del 36 en el bàndol dels perdedors i això va marcar el decurs de la seva existència.Llegint la seva biografia veiem com la guerra va impactar a la seva vida, igual que a moltes persones que en aquell moment històric eren joves i tenien l’esperança de construir un món millor del que van trobar.

Un tast:”De vegades, alguna tarda, jo repassava les cartes del meu oncle. La seva història, mitificada per la distància, seduïa la meva ment adolescent. El fet que hagués participat en la resistència popular del 19 de juliol i en la guerra, de la qual havia sortit amb la graduació de capità, encenia la meva imaginació. Sentia una gran simpatia per ell i tendia a considerar-lo com un heroi tràgic, amb les escenes de la seva bogeria per la mort de la dona com a teló de fons. De la lectura de les seves cartes, que estudiava com si haguessin de contenir un missatge xifrat entre línies, vaig anar confegint un mapa de la seva situació”

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.