Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia

Poesia improvisada

16 agost 2016 Sense Comentaris

Aprofitant que aquest mes de juliol passat s’ha celebrat la 14a Trobada de Cantadors d’Espolla i ja tenim, acabada de coronar, una nova Reina de les Nyacres, us proposem d’endinsar-nos en l’estimulant món de la improvisació poètica, i, perquè no, convidar-vos a practicar-la. La poesia oral improvisada consisteix en la improvisació de versos en el mateix moment que es declama. Sovint, els qui la practiquen s’enreden en fortes discussions glosades, que acaben amb la “victòria” d’aquell que ha resultat més ràpid i enginyós. A les Illes Balears, per exemple, durant el s. XIX, la figura del glosador va arribar a ser prou famosa, fins al punt que alguns van gairebé professionalitzar-se, anant de poble en poble posant a prova la seva inventiva davant d’altres glosadors o davant dels reptes plantejats pel públic.

D’aquesta pràctica poètica, que està molt extesa arreu del món, en tenim alguns exemples a casa nostra: trobem la glosa a les Illes; o el cant d’estil del País Valencià; i al Principat tenim el garrotín, les corrandes, les patacades, les jotes… Els verseadores de les Illes Canàries, els bertsolaris d’Euskal Herria, o els repentistas castellans en són d’altres exemples. També la practiquen alguns rapers, que l’anomenen freestyle, i que s’embranquen en forts combats poètics que tenen com a objectiu humiliar al contrincant i, ja una mica més llunyana, la piquería vallenata a les costes caribenyes, els duels poètics dels inuits de l’Àrtic o dels payadores de la Pampa, entre molts d’altres.

La poesia oral improvisada deu aquesta difusió tan extensa a les funcionalitats que les societats tradicionals li han donat, tal i com descriu Josep Vicent Frechina: entretenir, educar, celebrar, transmetre valors col·lectius o qüestionar-los, resoldre conflictes, o sotmetre a proves d’estrés els límits de la tolerància, són algunes d’aquestes funcions.

Malgrat el que podria semblar, en l’actualitat la cançó improvisada gaudeix de molt bona salut. Avui en dia és percebuda com un instrument vigent de comunicació, que ha reciclat les velles funcions, i n’ha assumit d’altres de noves. La seva força comunicativa inherent i la capacitat que té de crear espais que propicien interaccions molt properes, en són algunes.

Per saber-ne més, podeu llegir Pensar en vers: la cançó improvisada als països de la Mediterrània de Josep Vicent Frechina. I si el què voleu és aprendre a glosar podeu començar amb el Manual d’iniciació a la glosa publicat per l’associació Cor de Carxofa dedicada a la difusió del glosat en català. I encara podeu esoltar poesia oral improvisada a la compilació Encants.

I perquè la cosa s’entengui bé, heus aquí alguns exemples:

Meg, l’actual Reina de les Nyacres, i Campaner a la semifinal de la Trobada de Cantadors d’Espolla 2016, a l’Alt Empordà, cantant corrandes de Beget. El tema sobre el que han de versar és: “ella, que mai diu mentides, amaga un noi a casa i ell és un assassí que arriba a ca seva per matar el noi”

Cant d’estil a Gilet (El Camp de Morvedre), versador, Josemi Sànchez, cantador, Josep Aparicio “Apa”:

Glosa menorquina a Ca’n Gomila:

Pique vallenato entre Fabio Zuleta i Luis Mario Oñate a Valledupar a Colòmbia:

 …

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.