Cicle de lectura novel·les de la Guerra Civil Espanyola: País íntim
País íntim
de María Barbal
Barcelona : Columna, 2005. Demaneu la reserva d’aquest document.
País íntim és, en certa manera, la continuació de Pedra de tartera, publicada vint anys abans, el 1985. Sembla com si aquest nou relat fos escrit des del punt de vista de la néta de la Conxa, la protagonista de la primera novel·la. Amb això l’autora aconsegueix mostrar que la trama de la Guerra Civil es transfereix intacta d’una generació a l’altra. Els qui van morir en el conflicte —que ja descansen sota terra— necessiten també una tomba simbòlica, perquè els vius, finalment, se’n puguin acomiadar.
molts lectors catalans descobriran a País íntim moments de la pròpia història familiar, de vegades com la cara de la moneda i d’altres com la creu. N’hi ha que veuran la guerra des de la banda del patiment i d’altres des de la banda de la culpabilitat. Setanta anys després de la Guerra Civil és encara una ferida sagnant en la memòria històrica del país. Resta allí, sense solucionar, com una tasca pendent. Amb País íntim, Maria Barbal ha entrat de manera rotunda en aquest debat, ha pres una posició clara a favor d’enfrontar-se amb el passat, contra l’oblit i la repressió de la memòria
País íntim, va ser Premi Prudenci Bertrana de novel·la l’any 2005. S’ha traduit al castellà i a l’alemany:
País íntimo. Traducció de Rosa Maria Prats. Barcelona: Destino, 2007.
Inneres Land. Traducció d’Heike Nottebaum. Berlín: Transit, 2008.
Us deixem aquesta entrevista que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès el passat 29 set. 2015. Dins del Cicle “Amb ulls de dona”. Presenta: M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere.
Deixa el teu comentari!