Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, General, Novetat

Barcelona cinema… Tierra y libertad (Ken Loach, 1995)

22 juliol 2016 1.118 views Sense Comentaris

tierra_y_libertadAl 80è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola és un fet prou significatiu com per recomanar-vos una rara avis dins una extensa filmografia sobre el tema. Realitzadors de l’alçada de Vicente Aranda, Luis García Berlanga, Fernando  Trueba, Guillermo del Toro, Imanol Uribe, Jose Luis Cuerda, Jaime Chávarri,  Carlos Saura o Benito Zambrano, entre d’altres; han signat treballs que expliquen la enorme importància, l’impacte traumàtic, i la profunda cicatriu que va sumir Espanya en una llarguíssima dictadura de gairebé 40 anys.

El 6 d’abril de 1995 a Barcelona, va tenir lloc la pre-estrena de Tierra y Libertad: Una historia de la revolución española, onzè llargmetratge  del britànic Ken Loach. Entre el públic es contaven nombrosos veterans de la Guerra Civil, ex membres del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), i gent d’esquerres de diferents sensibilitats. La preocupació de Loach i la seva productora de capçalera Rebecca O’Brien era justificada: Que fan uns anglesos ficant els nassos a la història d’Espanya? Estarem a l’alçada? Contràriament al que podem pensar a priori, el passi va ser tot un èxit i es va estrenar a 23 països, rebent múltiples gallardons com el FIPRESCI i el Premi del Jurat Ecumènic a Cannes, el César a la millor pel·lícula estrangera, o el premi al millor film europeu de l’any.

Tierra y Libertad va ser rodada a la primavera de 1994 a Liverpool, Barcelona, i a la comarca del Maestrat, en la seva major part de metratge. Les poblacions del Maestrat terolès escollides van ser Cantavella i Mirambell. Mentre que a la part castellonenca varen triar el municipi de Morella. Va ser rodada en anglès, castellà i català.

Sinopsis

David Carr (Ian Hart) és un treballador a l’atur, membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya. Amb dubtes sobre la divisió d’esquerres i amb la possibilitat de comprovar per sí mateix l’ideal revolucionari, decideix unir-se a les Brigades Internacionals per recolzar el bàndol republicà a la tardor de 1936. Viatge a Espanya on el seu primer destí serà Barcelona. Rep “instrucció” militar a la Caserna Lenin del POUM (Antiga Caserna de Lepant), com el mateix George Orwell descriu al seu llibre Homenatge a Catalunya. De fet, la història esta farcida de reminiscències al famós llibre.

Caserna Lenin al 1936 amb George Orwell

Fotografia d’Agustí Centelles pressa al desembre del 36. Podem distingir a Orwell, per la seva alçada, al final de la fila.

En el seu camí cap al front d’Aragó coneixerà a la resta de milicians, provinents de França, Itàlia, Alemanya, Irlanda, Anglaterra i Estats Units. Tots han abandonat una vida o una feina al seu respectiu país d’origen i tots lluitaran per l’ideal revolucionari a les ordres del capità Juan Vidal (Marc Martínez).

milicians

La milícia esta integrada per dues dones, i aquestes destaquen especialment per la seva força, empenta i compromís llibertari. Blanca (Rosana Pastor) és una dona de família camperola amb fortes conviccions i caràcter lluitador, i Maite (Icíar Bollaín) treballava de minyona per una família anglesa abans que esclatés la guerra, i ara segons les seves pròpies paraules, és lliure per primer cop a la seva vida.

blanca_i_maite

Al David li explota la carrega del fusell ferint-li el braç (Les armes eres escasses i molt velles i els accidents eren freqüents). Ràpidament es traslladat a Barcelona. A partir d’aquí el nostre milicià anglès serà testimoni dels Fets del Maig del 37.

Conspiracions i rumors van desencadenar una lluita fratricida de cinc dies pels carrers de la ciutat comtal. Els anarquistes i el POUM s’enfronten al PCE (Partit Comunista d’Espanya), i el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). La segregació d’ambdós bàndols planteja dos interrogants decisius: Guanyar la guerra o fer la revolució? Continuar amb les milícies o crear un Exèrcit Popular? Assistirem a la fragmentació del poder revolucionari i a la instauració del comunisme stalinista a les institucions del govern de la República.

Director, casting i rodatge

Ken Loach és declara obertament trotskista i ha sigut durant més de quatre dècades el màxim representant del realisme social britànic. Al seu cinema vèiem retrats polítics però sobretot històries que tenen a veure amb la classe treballadora més desafavorida.

Tampoc és un director convencional en la forma, ja que les seves tècniques són poc ortodoxes i representen un repte pels actors i actrius que no han estat mai a les seves ordres. Tractant de trobar l’espontaneïtat i la puresa interpretativa, sovint treballa sense guió o el va modificant a mesura que avança la pel·lícula. El director explica als extres de l’edició en DVD, que els actors desconeixien el destí dels seus personatges, ni tan sols si anaven a morir, i que l’única pista era la durada del contracte.  Així va ser i així ens ho explica Mario Ornat al seu interessant llibre ple a vessar d’informacions i anècdotes: Bienvenido, Mister Loach: Història del rodaje de Tierra y Libertad…o de cómo la revolución llegó a Mirambel.

milicians2

Per començar, va sotmetre als actors a un curs d’instrucció militar, amb l’afegit de cavar les pròpies trinxeres en les que combatrien com a milicians.

Una de les coses que va procurar el director, va ser insuflar un sentiment de grup que estimulés als actors alhora de transformar-los en una veritable milícia.

Loach volia gent implicada al cent per cent, però a més cercava perfils de joves amb inquietuds polítiques i socials, com en el cas d’alguns d’ells provinents d’entorns okupes i llibertaris: Jordi Roca, Josep Magem, Emili Samper, Miguel Ángel Aladrén o Raffaele Cantatore. Ken Loach pensava: Quin tipus de persona seria avui dia un brigadista? També va comptar amb veïns dels pobles del Maestrat i actors no professionals. S’observa clarament aquesta participació en l’escena del debat sobre la col·lectivització de les terres (rodada a la Casa de los Julianes de Mirambell), on comptem amb la participació de Jordi Dauder.

Barcelona té pocs minuts de metratge, però suficients per reconèixer la Rambla del Born o el Fossar de els Moreres, abans de que el reformessin i instal·lessin l’actual peveter. La pensió que Blanca recomana al David es troba al carrer dels Agullers amb Carrer de les Trompetes, molt a prop de la Via Laietana. La majoria d’escenes és van rodar al cèntric barri de La Ribera.

Sense dubte Tierra y Libertad és un dels títols més destacats sobre la guerra civil espanyola amb unes actuacions creïbles i viscerals que retraten un sentiment col·lectiu que va existir durant un curt període de temps a la Espanya del 36, on homes i dones decidien portar el control de les seves vides.

L’ambientació esta molt treballada (armes, uniformes, vestuari, vehicles), i ens proporciona una idea molt aproximada d’allò que van ser els milicians o les brigades internacionals en el seu moment. Completen les pàgines d’una època els cants i els himnes que es cantaven al front per remuntar la moral. Podeu escoltar-ne una selecció, més la banda sonora del film, si cliqueu a la imatge de sota.

blanca_i_david

Cliqueu sobre la imatge i escolteu la nostra playlist de Spotify: Cants de la Guerra Civil (Tierra y Libertad, 1995)

Bibliografia:

Ornat, Mario. Bienvenido, Mister Loach : historia del rodaje de Tierra y libertad… o de cómo la revolución llegó a Mirambel. Doce Robles : Zaragoza, 2015.

Orwell, George. Homenatge a Catalunya : un testimoni sobre la revolució espanyola. Barcelona : Labutxaca, 2010.

Ósacar, Eugeni. Barcelona : una ciutat de pel·lícula. Barcelona : Diëresi, 2013

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.