Aquest mes recordem…50 anys de la mort de Frank O’Hara
Frank O’Hara va néixer a Baltimore l’any 1926. En morir l’any 1966, atropellat a la platja de Fire Island, havia publicat cinc llibres de poemes: A city winter and other poems (1952), Meditations in an emergency (1957), Second a
venue (1960), Lunch poems (1964) i Love poems (1965). Així, es va convertir en un d’aquells poetes que, amb una obra no gaire extensa, ha tingut una gran influència en generacions posteriors.
L’activitat de Frank O’Hara va ser múltiple i no es va limitar només a la producció lírica: músic, dramaturg, crític d’art, col·laborador en projectes cinematogràfics, traductor, editor… Va treballar durant anys com a conservador del Museu d’Art Modern de Nova York, va ser tema dels retrats de molts dels seus amics artistes, i va actuar com a catalitzador del món artístic d’avantguarda de la Nova York dels anys 50 i 60.
Juntament amb John Asbery, James Shuyler, Kenneth Koch i Barbara Guest va ser cofundador de l’anomenada Escola de Nova York: un grup informal de poetes, pintors, ballarins i músics actius entre els anys 50 i 60, que reberen influències del surrealisme i de l’expressionisme abstracte, del jazz i de la música experimental.
En la poesia d’O’Hara, la ciutat de Nova York hi té una importància cabdal, així com, la relació del poeta amb l’urbs. La subjectivitat que narra circula per Nova York i percep la ciutat com a síntesi del món: persones, gestos, diàlegs, edificis, quadres, autobusos, llums. És així com construeix una poesia amb un marcat caràcter visual i amb un to molt cosmopolita i urbà, repleta de vivències autobiogràfiques.
També en podríem ressaltar, de la seva poesia, la presència de l’erotisme. En una societat marcada pel puritanisme, O’Hara no tem allò directe i explícit.
Amb la publicació de Lunch poems, la seva reputació va començar a destacar. Però no serà fins després de la seva mort sobtada que no gaudirà d’un gran reconeixement, fins al punt de ser considerat un dels grans poetes nord-americans de després de la Segona Guerra Mundial.
Actualment, de l’obra d’ O’Hara, tan sols hi ha traduïda al castellà de Lunch poems, i no n’hi ha cap de traduïda al català.
Us mostrem tot seguit un poema del llibre Poemas a la hora de comer, i un vídeo de Frank O’Hara recitant els poemes “The Day lady died” i “Song” del llibre Lunch poems.
POEMA
Café instantáneo con nata ligeramente amarga
y una llamada telefónica al más allá
que no parece acercarse lo más mínimo.
“Ah papá, quiero estar borracho muchos días”
de la poesia de un nuevo amigo
mi vida precariamente sostenida en las manos
videntes de otros, sus y mis imposibilidades.
¿Es esto amor, ahora que por fin ha muerto
el primer amor, donde no había imposibilidades?
Poemari de Frank O’Hara a les Biblioteques de Barcelona:
- Poemas a la hora de comer. Barcelona: DVD, 1997
I també:
- Historia de la literatura norteamericana. Madrid: Cátedra, 1991
Més informació sobre l’autor (en anglès) a:
Deixa el teu comentari!