La Biblioteca el Carmel-Juan Marsé recomana…Una primavera per a Domenico Guarini
Una primavera per a Domenico Guarini / Carme Riera.- Barcelona: Grans Èxits, 1994
Membre de la Reial Academia Española, catedràtica de Llengua espanyola i escriptora en llengua catalana Carme Riera ha utilitzat la seva llengua materna, la parla mallorquina, en les seves obres. Nascuda a Mallorca on va passar la infantesa va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Filologia hispànica.
Una primavera per a Domenico Guarini (1980) premi Prudenci Bertrana de novel•la, és la primera novel•la de Carme Riera, després de publicar reculls de contes: Te deix, amor, la mar com a penyora(1975), Jo pos per testimoni les gavines (1977). També és l’autora de la novel•la històrica Dins el darrer blau (1994), que és la primera novel•la en català que obté el Premio Nacional de Narrativa, 1995, que concedeix el Ministeri de Cultura espanyol. A més aquesta obra va ser traduïda a l’italià per Francesco Ardolino,i va obtenir el premi Vittorini. També va guanyar els premis Josep Pla, 1994, Joan Creixells, 1995, Lletra d’Or,1995.
A Una primavera per a Domenico Guarini la protagonista,Isabel Clara, mallorquina com l’autora, viu a Barcelona, treballa com a periodista al diari La Nación i ha de desplaçar-se fins a Florència per informar del judici contra Domenico Guarini, que va atemptar contra el quadre L’Al•legoria de la Primavera de Botticelli. Aquest viatge serveix per allunyar-se de l’Enric amb qui manté una relació ofegada pel egoisme d’ell. A Florència, la Isabel retroba un antic amor, l’Albert, amb qui comparteix les pors que té ella.
Aquesta novel•la està dividida en tres parts i un epíleg. Té dues històries: la narració de d’intriga pel que fa al relat del judici i la història personal de la Isabel Clara. Hi trobem diferents narradors i diferents llenguatges: un és el periodístic dels articles sobre el judici contra Guarini que envia la Isabel Clara al diari; d’altra banda, quan la protagonista evoca el passat utilitza el mallorquí col•loquial; i també hi trobem una dissertació en llenguatge acadèmic d’un jove professor universitari que fa als seus alumnes sobre L’Al•legoria de la Primavera i El naixement de Venus.
Un tast: “ Has perdut el compte de les hores, et sembla que fa molts dies que viatges en aquest tren potser perquè et sents molt cansada, gairebé no has dormit ni menjat des d’ahir. I et costa creure’t que ahir eres a Barcelona i que treballares tot el matí al diari per tal de deixar enllestida la teva feina. Cap a dos quarts de dues veies com les aigües del port s’arremolinaven formant cercles oliosos ran del casc del Cangur, mentre la barca del pràctic -el mariner que conduïa el timó amb un peu, cert i segur- maniobrava per treure el vaixell del port. Veres un film de Sordi, llegires una estona i després, horabaixa, asseguda en un racó de proa, esperares la nit a fi d’assaborir-la des de la mar com tantes vegades tornant cap a Mallorca, després dels exàmens, havies fet…”
Deixa el teu comentari!