La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Rayos de Miqui Otero. Guia de novetats del mes de juliol-Espai Barcelona.
Rayos / Miqui Otero-Blackie Books, 2016
Una de les nostres recomanacions de novel·la barcelonina del mes de juliol és la novel•la “Rayos” de Miqui Otero. L’autor ens narra al més pur estil d’alguns dels millors novel•listes-cronistes barcelonins -Marsé, Candel, Pérez Andújar, Permanyer… i assaonat amb un grapat de Kiko Amat a “Cosas que hacen Bum”- una història fictícia o no, però més que creïble i trepidant. Ambientada a Barcelona i protagonitzada per alguns personatges que, aparentment, recordava haver conegut en algun moment de la meva pròpia existència mentre revivia passatges que, figuradament, recordava haver protagonitzat jo mateix no fa masses anys; com si ens acompanyés en un petit viatge temporal a un passat no llunyà.
Miqui Otero amb un estil propi, personal i actual ens ofereix un retrat quotidià de tot allò que succeïa a la nostra ciutat a través del les aventures diàries del Fèlix Centella. El Fèlix, jove periodista en pràctiques al diari “La Verdad”, barceloní, fill d’immigrants gallecs i amb un greu problema d’orientació, tant espacial com mental, decideix un dia marxar de casa dels seus pares a viure amb la seva colla d’amics de la infantesa. Té poca experiència vital pel que fa al món adult i se li presenten, com es presenten a la vida, un grapat personatges, situacions i moments tant esperpèntics com reals i que transporten el nostre protagonista i el lector a deambular, a aparèixer i desaparèixer, per una apassionant història a una petita gran ciutat on qualsevol és susceptible d’extraviar-se. Miqui Otero també ens informa de la realitat d’una ciutat i una societat plena de folklore, injustícia, interessos i corrupció. La narració conté un relat periodístic ocult, com un teló de fons de la història que ens ofereix en primer pla. Amor romàntic, amor sexual, gana, jocs, amistat, precarietat, personatges peculiars com els que tothom coneix però únics i sorprenents, injustícia, humor, malaltia i noies. Com en un viatge iniciàtic o un ritu de traspàs a l’edat adulta el Fèlix pateix, sent i viu. El present i el passat immediat d’una societat ordenada jeràrquicament que es barreja, conviu i s’enfronta en el context d’una ciutat anàrquica en la que mai passa res grandiós però en la que sempre passa alguna cosa. Cóm acabarà orientant-se el Fèlix en aquest món ple de mons? El que queda clar és que hi ha dos tipus de persones, els que han llegit la novel·la de Miqui Otero i els que no.
Si voleu consultar les nostres novetats de l’Espai Barcelona del mes de juliol seguiu aquest enllaç.
Deixa el teu comentari!