Barcelona cinema… Una casa de locos (Cédric Klapisch, 2002)
Ja farà gairebé 30 anys que es va posar en marxa el programa d’intercanvi universitari Erasmus. Poder ha sigut una de les millors idees que s’han tingut alhora de cimentar la futura ciutadania europea, encara que el valor de l’experiència afina més sentiments i empaties, que malauradament oportunitats de trobar feina a casa nostra. Estem al capdamunt dels països que més reben i envien estudiants. El clima, la festa i el cost de la vida ens converteixen en una destinació molt atraient per als estudiants més septentrionals del continent Europeu.
El títol original de la pel·lícula: L’auberge espagnol, és una expressió francesa originaria del segle XVIII, on bàsicament es criticava la falta de qualitat dels albergs i fondes espanyoles en el camí de Sant Jaume, on el viatger havia d’aportar el menjar o fins i tots els coberts o els llençols per dormir. Actualment, i gràcies en gran part al film que ens ocupa, la seva significació a virat positivament com un lloc o una situació on les persones troben només allò que aporten de forma senzilla i sense complicacions.
La capital catalana serà la cruïlla escollida per a set joves de diferent nacionalitat: Wendy l’anglesa, Xavier el francès, Isabelle la belga, Lars el danès, Alessandro l’italià, Tobias l’alemany i Soledad l’espanyola.
Viatgem de la mà de Xavier Rousseau, estudiant de ciències econòmiques de 27 anys que viu a París. Amb l’idea de posar-lo a treballar al ministeri de finances en un futur, decideix marxar a Barcelona amb la beca Erasmus per acabar la carrera i aprendre espanyol. Darrera seu deixarà el seu país, una mare hippy progre i Martine (Audrey Tautou), la seva xicota de sempre.
Encara que l’any anterior havia donat el gran salt amb l’entranyable Amélie de Jean-Pierre Jeunet, Audrey Tautou interpreta un paper secundari, però cabdal a tota la trilogia.
Primera part de dues seqüeles més, on seguim les peripècies de Xavier en les seves diferents etapes vitals, amb 30 anys a Las muñecas rusas (2005) i amb 40 anys a Nueva vida en Nueva York (2013), tancant el cercle.
El jove francès haurà de viure tot un seguit d’obstacles i situacions còmiques, que tot estudiant Erasmus ha tingut que patir en algun moment. Moments burocràtics interminables, la llarga cerca de pis per compartir, anar a la facultat i no entendre res als cursos (recordem que Xavier ha vingut amb la intenció d’aprendre l’espanyol, però les lliçons s’imparteixen en català), la brutícia i el desordre màxim al pis d’estudiants, el company de pis que te una aventura i a l’endemà per donar-li una sorpresa arriba la parella de visita, …. En resum, un bon grapat de situacions hilarants que us faran sentir-vos molt identificats si algun cop vau ser un “estudiant” Erasmus.
L’auberge espagnol es va rodar principalment en anglès, francès, castellà i alguns moments en català. La torre de babel estava garantida, i es fa palès amb algun divertit malentès lingüístic.
El film va tenir un enorme èxit a França i a la resta d’Europa, convertint-lo en la pel·lícula més rentable del director Cédric Klapisch fins avui dia.
Com a curiositat va ser enregistrada amb una càmera digital, tècnica que començava a desenvolupar-se aleshores. Aquest fet va donar un ambient de videoaficionat ideal per a un film d’estudiants i a la vegada va fer més senzill el rodatge i el muntatge final, amb flash-backs, comentaris, digressions superposades i accions simultànies amb “pantalla partida o split screen”.
Teniu la ruta exhaustiva del film, publicada a Barcelona Movie Walk, on podeu aprofundir en els llocs precisos on succeeix l’acció.
Nombroses localitzacions recorren el paisatge barceloní en aquest retrat generacional, però m’agradaria destacar dos locals que no surten a la ruta anteriorment esmentada.
El primer és el Bar Iposa (Floristes de la Rambla, 14), on Xavier se’n porta a Anne-Sophie (magnifica Judith Godrèche) a ballar salsa i coneix a Neus (Irene Montalà), la cambrera catalana.
El segon és la mítica sala de festes La Paloma (Tigre, 27), tancada la nit de cap d’any del 2006 per problemes de soroll, i que sembla ser que tornarà a obrir les seves portes en qüestió de mesos.
Mediterrània, embolicada, poliglota, fresca, divertida i entretinguda comèdia europea. Una Barcelona jove i cosmopolita que no et pots perdre.
Deixa el teu comentari!