Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: La Rambla fa baixada, de Nèstor Luján

1 juliol 2016 Sense Comentaris
(c)Nikos Roussos, Creative Commons

(c)Nikos Roussos, Creative Commons

La Rambla fa baixada / Nèstor Luján.- Barcelona: Planeta, 1996.

Un llibre mític del desaparegut Nèstor Luján, que li va valer el 1994 el Premi Ramon Llull. Un retrat de la  ciutat de Barcelona en un moment molt concret, entre la proclamació per part de Lluís Companys de l’Estat Català (consegut com els fets del sis d’octubre) i l’esclat de la Guerra Civil, entre octubre de 1934 i juliol de 1936. Menys de dos anys que veurem a través d’una família, els Bové. Barcelona era en aquell moment una ciutat bullent, que veia en la república el sistema per poder assolir cotes d’autogovern i benestar i cultura a l’alçada dels països europeus. Amb els ulls d’ara ens en podem fer creus, però aquesta ingenuïtat i aquesta esperança en que realment les coses anaven a canviar per a millor d’una vegada per totes dóna a tots els personatges humanitat. Perquè els identifica amb tantíssimes persones per a qui l’esclat de la guerra va significar moltes coses, però sobretot deixar allò que s’estava fent (com per exemple una família) per anar a lluitar. La Guerra no apareix a la novel·la, únicament al final, com un punt i final abrupte a més a més d’a la novel·la a unes vides i uns projectes i unes esperances que varen quedar truncades d’ençà el 18 de juliol de 1936. Què hi havia abans? Què va quedar truncat? Tot això en aquesta novel·la, perquè els moments anteriors a la guerra no van ser precisament tranquils.

“La Rambla fa baixada”, deien els joves i no tan joves provincians quan arribaven a Barcelona algun dissabte a la tarda. Amb aquesta frase indicaven que si volien passejar per la Rambla havien de descendir-hi, passar per la Rambla dels Ocells, després seguir per la de les Flors i, finalment, un cop deixat enrera el Gran Teatre del Liceu, arribar fins a la Rambla dels Caputxins i de Santa Mònica, que era, els anys trenta, un dels centres neuràlgics -amb un bon tros de prestigi pecaminós- i que donava fama a la ciutat. És en aquesta Rambla on es reuneixen tots els protagonistes d’aquesta història, que va de la nit del 6 d’octubre de 1934 a la del 18 de juliol de 1936, la que simbolitza el Desordre. […] Un món cosmopolita entre la ciutat burgesa i el port franc: mariners que tornaven als seus vaixells, burguesos que buscaven taxi amb l’entretinguda abillada com un faisà, xinesos que anaven carregats de collars de perles, intentant vendre’ls, un japonès que proposava corbates a setanta-cinc cèntims, dones andaluses que cridaven la seva loteria […] Pul·lulaven toreros i picadors si era cap de setmana i temporada, cantants de tango, ballarins negres, putes franceses, cirabotes, noctàmbuls pàl·lids i venerables, serenos i vigilants espectrals, turistes il·lustres i literaris.nestor

 

 

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.