LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Manuel Forcano, autor del mes al Versòdrom

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Manuel Forcano, autor del mes al Versòdrom

10 maig 2016 Sense Comentaris

Aquest mes el Versòdrom està dedicat al poeta, traductor i gestor cultural Manuel Forcano. Nascut a Barcelona el 1968, és doctor en Filologia Semítica. Després d’haver cursat estudis d’hebraística a Israel, i d’arabística i Síria i Egipte, ha estat professor d’hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona, des del 1996 fins al 2004.

Especialitzat en la història del judaisme ha publicat la Història de la Catalunya jueva (2010), així com l’assaig històric A fil d’espasa: Les croades vistes pels jueus (2007). Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (2014) és la seva darrera publicació. Ha traduït de l’hebreu al català les obres de diversos poetes israelians moderns, com ara Pinkhas Sadé, Roni Someck i Yehuda Amichai, i la novel·la El mateix mar (2002), d’Amos Oz.

Com a poeta, Forcano té vuit llibres publicats, dels quals cal destacar Corint, Premi Jocs Florals de Barcelona l’any 2000, Com un persa, guanyador del Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni el 2002, El tren de Bagdad, Premi Carles Riba de Poesia 2003, Llei d’estrangeria, Premi QWERTY 2008 o Ciència Exacta, Premi Miquel de Palol 2014.

Forcano també va formar part, juntament amb Sebastià Alzamora, Hèctor Bofill, Susanna Rafart o Lluís Calvo, del grup poètic ‘Imparables’, antologats per Proa el 2004 a Imparables: manifest fundacional d’aquella nova generació d’autors, de filiació romàntica i entusiasta, que lliguen la literatura a la transformació del món.

Des de 2004 Manuel Forcano ha col·laborat amb el músic Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, i des de març d’aquest any és el nou director de l’Institut Ramon Llull. El 2016 també comissaria la Setmana de la Poesia de Barcelona, juntament amb Teresa Colom.

A l’escriptura poètica de Forcano destaca profundament l’herència classicista i és alhora poesia d’una gran actualitat. L’erudició que impregna els seus poemes contrasta amb la senzillesa del to i de les formes que usa per expressar els temes habituals de la seva lírica: l’amor, el desamor, el desig i la nostàlgia del passat gloriós. Com ell mateix explica: ‘Cadascun dels meus llibres de poesia és com un museu particular, una peça trencada del passat que guardo en una vitrina’.