Ruta literària. “Entre el Clot i el Guinardó”. Etapa 2
Des del mercat del Clot ens desplacem a l’església de Sant Martí del Clot. Als fragments següents s’explica com es va cremar l’església durant la Guerra Civil i com es va construir un refugi a la plaça on estava l’església.
Pàgs.24 i 25. Travessà la plaça dibuixant una gran ziga-zaga, el xicot. De primer en direcció a la font, després fins a la portada de l’església.
Un cop en aquest lloc, ja a cobert dels trets dels qui s’havien fet forts al campanar, va obrir la llauna de gasolina, abocà el contingut a tot el llarg de l’entrada i va llençar-hi –encès- un mocador que havia xopat de gasolina, també, prèviament…
La combustió va ser instantània. Les flames van produir un esclat sord, amenaçador. Algú va cridar un “Visca, ja crema!”. El va seguir un murmuri que provenia dels espectadors que, més o menys arrecerats contemplàvem l’espectacle des de les finestres i galeries dels voltants o des de les sortides dels carrers que confluïen a la plaça.
No era el primer cop que cremava, l’església de Sant Martí del Clot, a causa dels esdeveniments revolucionaris. L’estiu de 1909 (feia vint-i-set anys, doncs)havia cremat, també.
Pàg. 91. De tota manera sí que et puc dir pel que fa al nostre, de refugi (vull dir el que van construir al nostre barri: hi van treballar, el meu pare, com el teu avi i com tants altres), la iniciativa va partir dels veïns. Es van reunir, un dia, els veïns, en una de les cooperatives que hi havia aleshores, al barri, i van acordar de fer-ne un a la plaça del Canonge Rodó, enfront de l’església. I, evidentment, el que va començar com un joc (vaig presenciar-la jo, l’arribada dels primers veïns carregats amb pics i pales i puc donar fe de l’entusiasme amb què es van posar a treballar) va anar convertint-se en una realitat.
ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL CLOT
El prolífic arquitecte municipal Pere Falqués va construir l’antiga parròquia de Sant Martí del Clot entre el 1882 i el 1903. Destruïda durant la Guerra Civil, l’església es va reconstruir amb una senzillesa allunyada de l’estil modernista del temple original. Just al davant, hi ha l’estàtua del canonge Rodó i Sala. La peça és obra de Frederic Marès (1919) i va ser refeta pel mateix escultor després de la Guerra Civil.
Deixa el teu comentari!