Barcelona cinema…El reportero (Michelangelo Antonioni, 1975)
Us presentem un viatge en el temps en la filmografia d’un dels més prestigiosos cineastes italians: Michelangelo Antonioni. Al 1975 Carlo Ponti produïa Professione : reporter, drama protagonitzat per Jack Nicholson que estava en un dels millors moments de la seva carrera. Al mateix any rebria el seu primer Oscar per Alguien voló sobre el nido del cuco.
La cinta va estar nominada a la Palma d’Or de Cannes com a millor pel·lícula, guardó que va ser obtingut per Crónica de los años de fuego, superproducció algeriana que narra 15 anys de la història del país, amb gairebé tres hores de duració. Encara que a Antonioni li encantaba recrear-se amb el metratge, els 119 minuts del film que ens ocupa, el converteixen en un dels més entretinguts del cineasta.
David Locke, és un periodista a la deriva, que es troba investigant un conflicte armat a l’Àfrica sahariana. Un dia, tornant a l’hotel on s’allotja, es troba amb el cadàver d’un cert Robertson, el seu veí de cambra. Locke, veurà l’oportunitat de fugir d’una feina i una vida insatisfactòria.
L’acció es precipitarà al llarg de la geografia europea (París, Londres i Munich) i espanyola (Barcelona, Madrid, Osuna, Sevilla i Almeria). Dins d’aquesta possibilitat de fugida, en Locke/Robertson trobarà paranys i sorpreses no massa agradables. Per una banda, la Sra. Locke, incrèdula davant la sobtada mort del seu marit, anirà estirant del fil per desemmascarar la veritat. Per altre costat, la nova identitat estrenada (la de traficant d’armes per un exèrcit rebel africà), el farà anar amunt i avall en una perillosa persecució.
Cinema polític amb intrigues internacionals, estètica documental, thriller, road movie, etc. El reportero es moltes coses apart d’una reflexió sobre la identitat humana, però als nostres barcelofans els interessarà veure com es movia Jack Nicholson per la Barcelona de l’any 75, oi?
A la seva arribada i per començar, el nostre protagonista, escollirà el l’emblemàtic Hotel Orient (Les Rambles, 45). Un tros de la història de la nostra ciutat amb més de 400 anys d’antiguitat. Per l’Hotel Orient han passat Santiago Rusiñol, Errol Flynn, Imperio Argentina, Carlos Gardel, el torero Manolete i la soprano Maria Callas entre d’altres; sense oblidar que fa 150 anys Hans Christian Andersen s’en va anar de gresca per la zona. Ara ve la sorpresa, quan a la recepció del hotel trobem a un jove Joan Gaspart fent-li el check-in a “Mr. Robertson”.
Meravellosa la imatge de Jack Nicholson xampurrejant l’espanyol amb un barceloní de boina, armilla i garrot a la mà, a l’hivernacle de la Ciutadella.
Següent parada, el Telefèric del port i les seves fantàstiques vistes. Tot i que és un medi de transport utilitzat pels turistes, el panorama és impressionant i val molt la pena fer-ne una visita.
Sinó que s’ho preguntin a “Mr. Robertson”. Encara sortirà volant i tot!
En aquesta Barcelona de postal no podia faltar Gaudí, evidentment. Locke/Robertson visitarà el Palau Güell i el terrat de la Pedrera, on coneixerà a una jove anònima que serà la seva aliada fins al final. Maria Schneider, actriu francesa mundialment coneguda pel seu paper junt a Marlon Brando a El último tango en París, es l’encarregada d’interpretar-la. No li fa preguntes, ni li exigeix ni li demana res, el mateix caràcter nihilista que al 72 amb Brando, però sense escenes de sexe explícit.
Document històric i cinematogràfic que ens ensenya com i quant ha canviat la nostra ciutat, però es clar han passat 41 anys des d’aleshores. Antonioni i Schneider són morts, Nicholson fa tres anys que no treballa malgrat els rumors de la seva retirada, i Barcelona…?
Després de veure la peli, podeu comprovar-ho fent-hi una passejada per descobrir allò que ha mutat, desaparegut o canviat de Barcelona. I vosaltres, què en penseu? Mentrestant, no pareu de llegirbarcelona! Bona Pasqua!
Deixa el teu comentari!