50 anys de la mort d’Anna Akhmàtova
Aquest mes de març volem recordar a una de les grans figures de la literatura russa del S.XX, la poeta Anna Akhmàtova, de la que es commemora el 50è aniversari de la seva mort.
Nascuda a una família de la noblesa tàrtara, Anna Akhmàtova, pseudònim d’Anna Andrejevna Gorenko, (Odessa, 23 de juny de 1889 – Moscou, 5 de març de 1966) començà a escriure poesia de ben jove Davant del rebuig del seu pare, que no volia veure el seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren, per a ella i la seva obra, el nom de la seva àvia tàrtara: Akhmàtova. Així és com el nom d’Anna Akhmàtova va entrar en la literatura russa.
Estudià dret, història i literatura a Kíev i a Sant Petersburg. El 1910 es casà amb el poeta Nikolai Gumiliov, tots dos adscrits al moviment poètic de l’acmeisme què, en nom de la concreció s’oposa al simbolisme i proposa una poesia d’imatges clares i de llenguatge modern i quotidià. Les grans figures d’aquest moviment van ser Óssip Mandelstam i la mateixa Anna Akhmàtova.
El 1912 publica el seu primer poemari: Vespre; i Rosari (1914), obtenint un gran èxit de crítica. Seguidament publicarà els reculls Bandada blanca (1917) i Plantatge (1921). Els temes que tracta la poesia d’Akhmàtova són universals: l’amor, la mort, el temps, la pàtria. El que dóna força i expressivitat al seu llenguatge poètic, és la seva senzillesa, la sobrietat del to i uns ritmes àgils i variats.
Akhmàtova va formar part del grup d’escriptors dels primers anys del S.XX, integrants de l’Edat de Plata de la Literatura Russa, però amb l’esclat de la Revolució de 1917 i la Guerra Civil el panorama cultural i literari va entrar en declivi. Les autoritats soviètiques van condemnar la seva obra, perquè s’ocupava de temàtiques poc revolucionàries com l’amor. Les convulsions que pateix Rússia en aquesta època colpiren profundament el món d’Anna Akhmàtova. En 1918 trencà el seu matrimoni amb Nikolai Gumiliov, pare del seu únic fill, que poc després serà arrestat i executat per conspirador. El seu germà Andrei es suïcidarà, així com el poeta Aleksandr Blok o Maiakovski; els escriptors Bàbel, Pilniak i Narbut seran assassinats, i companys com Marina Tsvetàieva emigraren cap a Occident. L’escenari de desolació col·lectiva i tràgica que provocà que artistes, intel·lectuals, o persones compromeses ideològicament optessin per l’exili exterior, o l’interior com en el cas de la nostra autora, es reflecteix a Anno Domini MCMXXI (1922). Aquest poemari serà la darrera gran obra publicada per Anna Akhmàtova en gairebé quaranta anys; entre 1922 i 1940 els seus escrits van ser prohibits.
L’arribada de l’stalinisme fa encara més dramàtica la situació de d’Akhmàtova. Rebutjada per la cúpula dirigent, intenten expulsar-la del Sindicat d’Escriptors acusant la seva obra de burgesa i trivial, és condemnada a sobreviure fent traduccions i assaigs literaris. El seu tercer marit, Nikolai Punin fou detingut i deportat al gulag, on morí. El mateix destí al gulag va tenir el seu gran amic Mandelstam el 1938. El seu fill Lev va ser detingut per primera vegada l’any 1935, sent deportat a l’Àsia Central d’on no tornaria fins el 1956.
La situació del seu fill va inspirar la que es considera la seva obra més important: Rèquiem; un cicle de poemes escrits entre 1935 i 1948 que conformen una elegia a les víctimes de Stalin, i especialment al patiment de les dones que esperaven notícies dels seus fills i marits a les portes de les presons. Aquesta obra no va ser publicada a l’URSS fins l’any 1987.
Paral·lelament a Rèquiem, Akhmàtova va dedicar-se des del 1940 fins el 1962 a la composició de Poema sense heroi. Poema llarg i de vegades críptic, on l’autora fa una reflexió filosòfica sobre la malícia de la humanitat des d’un punt de vista femení.
Amb la fi de l’stalinisme el treball d’Anna Akhmàtova va començar a ser reconegut tant dins com fora de l’URSS: va ser nominada al Premi Nobel de Literatura el 1962, investida Doctora Honoris Causa per la Universitat d’Oxford, guardonada amb el Premi Internacional de Poesia Taormina el 1964. Akhmàtova publicarà el 1965 el seu darrer poemari: La cursa del temps. Va morir prop de Moscou el 5 de març de 1966.
Poesia d’Anna Akhmàtova a les Biblioteques de Barcelona:
- El canto y la ceniza. Antología poética. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2005 (antologia d’Akhmàtova i de Marina Tsvetáieva)
- Poesia completa. Barcelona: Edicions de 1984, 2009
- Soy vuestra voz. Antología. Madrid: Hiperión, 2005
- Rèquiem i altres poemes. Barcelona: Edicions 62, 1990
I també:
- Anna Ajmátova: prosa. Madrid: Nevsky prospects, 2012
- Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias. Barcelona: Circe, 2007
…
Deixa el teu comentari!