La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Després de la pluja, de Sergi Belbel
Terrat d’un gratacels de 49 plantes a una gran ciutat com Barcelona on fa dos anys que no hi plou: aquest és l’escenari on els personatges, que treballen en una de les oficines d’alt nivell que s’allotgen a l’edifici, entren i surten… sobretot surten a fer una cigarreta: una activitat que s’ha convertit en clandestina, per la prohibició de fumar en tot l’edifici i que dóna peu a l’escorcoll i el control de cada empleat provocant una atmosfera que, per moments, evoca l’univers d’Orwell a 1984.
Una secretària rossa, una morena, una pèl-roja i una castanya, un cap administratiu, un missatger local, una directora executiva i un programador informàtic… aquests són els personatges, només anomenats pel càrrec que desenvolupen a l’empresa, que en les successives escenes de l’obra coincideixen al terrat per fumar d’amagat.
SECRETÀRIA ROSSA: Et puc ajudar, estimada meva?
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: No ho crec
SECRETÀRIA ROSSA: Problemes de quin tipus? Amb la jefa?
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: No. Personals
SECRETÀRIA ROSSA: Sentimentals, vaja
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: No. No ho sé. Em sembla que estic en crisi
SECRETÀRIA ROSSA: Ja entenc.
En realitat poc tenen a veure els uns amb els altres, però, en aquests moments compartits, moments de “socialització”, es mantenen converses aparentment banals sobre temes professionals, quotidians i personals que en l’espai pròpiament laboral no es tindrien, i en les que hi ha lloc per deixar anar les obsessions, les pors, les manies, els desitjos, les ambicions, les rancúnies, les enveges…
SECRETÀRIA PÈL-ROJA (al PROGRAMADOR INFORMÀTIC): Em dóna un cigarret?
PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Només tinc aquest
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: Em dóna una calada?
PROGRAMADOR INFORMÀTIC: No. Sóc una mica escrupolós
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: Vostè no em cau bé
PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Ja
SECRETÀRIA PÈL-ROJA: Vol que li expliqui les meves teories?
Aquesta comèdia sarcàstica estrenada l’any 1993, juntament amb Carícies, estrenada un any abans, van suposar un trencament amb la fins aleshores abstracte i experimental trajectòria del dramaturg Sergi Belbel, per evolucionar cap a un teatre de major concreció.
Després de la pluja ha estat traduïda i estrenada arreu d’Europa i d’Amèrica, i es va convertir en un dels gran èxits de teatre europeu contemporani, sobretot a Alemanya. Entre molts altres guardons, va obtenir el Premi Moliere 1999 a la millor obra còmica de la temporada i el Premio Max de las Artes Escénicas 2002 a l’espectacle amb major presència internacional (tal va ser l’èxit de l’obra).
“Considero que el fenomen Belbel és, i m’expressaré amb un adjectiu pedant i ranci, rotundament alliçonador. Perquè la seva trajectòria internacional no tan sols el prestigia a ell, també incideix i afecta el prestigi del teatre català de text per aquests mons de Déu”. Josep M. Benet i Jornet
Sergi Belbel (Terrassa, 1963) ha escrit més d’una vintena d’obres de teatre, ha traduït i adaptat a grans dramaturgs i ha dirigit obres pròpies i d’altres. Professor de Dramatúrgia de l’Institut del Teatre, va ser director del Teatre Nacional del 2005 al 2013. Va rebre el Premio Nacional de Literatura Dramática (1996) per l’obra Morir i l’any 2000 se li va atorgar el Premi Nacional de Teatre.
Deixa el teu comentari!