La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Un senyor de Barcelona, de Josep Pla
Un senyor de Barcelona / Josep Pla.- Barcelona: Destino, 1998.
A Josep Pla no li agradava escriure novel·les, ficció, considerava que la realitat era molt més rica molt més autèntica. Va escriure dietaris, articles de viatges, cròniques i biografies. Aquest llibre és això una biografia d’un amic seu en Rafel Puget (en aquest enllaç podeu saber coses sobre la seva nissaga). Pero és una biografia una mica d’aquella manera, Josep Pla es fica a la pell de Rafel Puget i escriu una mena d’autobiografia, que com el que feia pla esdevé un mostrari de la millor llengua catalana i un retrat d’època terriblement viu. Veure la Barcelona de 1888, la de l’Exposició Universal, la ciutat que comença a créixer muralles enllà, la de la burguesia del Liceu que no suportaven els edificis de Gaudí. Una Barcelona que tot i ser recordada sembla perfectament viscuda, com correspon a una “autobiografia”.
[…]L’any 88, havent mort el meu pobre pare, la família anà a viure a Barcelona. La mare es posà davant de les coses familiars, malgrat que en aquella època estigué molt malalta. Anàrem a viure al Passeig de Gràcia, que llavors era un carrer que naixia. Per quaranta-cinc duros el mes trobàrem un pis magnífic.[…]
El meu pas per la Universitat coincidí amb l’Exposició Universal del 88. Coincidint amb el certamen s’instal·là a Barcelona el primer music hall que la ciutat ha conegut. Fou el Folies Bergère, de carrer d’Escudellers.[…]
Deixa el teu comentari!