LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Miquel de Palol, autor del mes al Versòdrom

Inici » Autor del mes, Destacat, General, Novetat, Poesia

Miquel de Palol, autor del mes al Versòdrom

5 gener 2016 Sense Comentaris

Comencem l’any amb l’arribada a la Biblioteca del poemari Dos cors per una bèstia de Miquel de Palol, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2015, i protagonista d’aquest primer Versòdrom de l’any.

Miquel de Palol (Barcelona, 1953), arquitecte de formació, es donà a conèixer com a poeta amb Delta (1973), seguit per Llet i vi (1974) i per Arxiu de poemes independents (1976). Els seus inicis poètics és caracteritzen per la influència dels corrents surrealistes, per la irracionalitat transgressora i per la radicalitat de l’experiència amorosa.

S’ha dit que la seva poesia evoluciona cap a un llenguatge obert, dens i fins i tot violent en obres com Quan? (1979), La flor de l’atzavara de can Coris (1980), Encara mor aquella primavera (1981) i El porxo de les mirades (1983), premi Carles Riba 1982.

Palol ha cultivat diferents gèneres literaris, iniciant-se com a narrador amb El jardí dels set crepuscles (1989), novel·la de gran ambició, en la tradició d’obres com el Decameró i Les mil i una nits, on al llarg de set jornades, set narradors diferents expliquen històries que s’entrelliguen. Aquesta novel·la va ser guardonada amb el premi Joan Creixells 1989, i amb el premi Nacional de Literatura 1990.

La seva trajectòria narrativa és molt personal, caracteritzada per l’hermetisme i l’especulació filosòfica amb novel·les com Ígur Neblí (1994), El legislador (1997, premi Josep Pla) o El llac dels signes (2013). I reculls de contes com Grafomàquia (1993), Amb l’olor d’Àfrica (1992) i Contes per vells adolescents (1998) entre d’altres.

En l’obra de Palol, poesia i narrativa dialoguen i tal i com remarca el també poeta Pons Alorda “Miquel de Palol abans que narrador és poeta. És un poeta que de tant en tant ha fet novel·les i les ha fet de conya. Són quaranta-dos anys dedicats a sa poesia”

Després d’un cert parèntesi, Palol torna a publicar un nou poemari l’any 2012, Aire amb cel al fons, a Proa, llibre que precedeix Dos cors per una bèstia.

En aquest últim llibre Palol ens parla de l’erosió dels sentiments amb el pas del temps, dels alts i baixos de les il·lusions, del sentit de la fatalitat i de la mort com a única certesa. El llibre funciona com un sol poema i alhora és una història atomitzada en poemes independents. Ens evoca la celebració de l’instant en el seu caràcter únic irrepetible amb un regust nostàlgic, banyat de sexe.