La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Tricicle de la Z a la A
Acabem l’any i proposem començar el següent, amb sentit de l’humor. Per això res millor que “consultar” aquest diccionari d’anècdotes d’un dels grups de teatre d’aquest país que més ens han fet riure a la butaca del teatre i que actualment s’està acomiadant dels escenaris amb l’obra Bits! al Teatre Poliorama.
A Tricicle de la Z a la A, trobem endreçats i ordenats (tot i que capgirats alfabèticament) un seguit de conceptes que serveixen per resumir la trajectòria de més de trenta-cinc anys d’aquesta companyia formada per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.
VOCACIONS. En Carles sempre va voler dedicar-se al món del teatre o de la ràdio, encara que per exigències familiars va transigir amb un parell de cursos de Dret. En Joan, que malvivia en un banc, va descobrir el món de la faràndula gràcies als cursos d’expressió corporal, i en Paco, que sempre va voler ser humorista gràfic, va anar amb els companys del seu curs de Belles Arts a dibuixar ballarines a l’Institut del Teatre i només sortir va agafar un fullet per veure com s’ho podia fer per passar més temps en aquell entorn privilegiat.
En aquest recull d’anècdotes i vivències, ens parlen dels seus inicis, del seu pas pel programa Un dos tres, de la seva participació a la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics del 92, de la seva “breu” estada a Nova York i de cadascun dels seus espectacles. Però també dels teatres on han actuat, dels companys de professió, de les seves influències i referents, i de les persones que han estat importants en la seva trajectòria personal i professional i, sobretot, de com són, com treballen i com veuen i viuen el teatre.
INNOVAR. O repetir-se? Quina és la línia creativa que han de seguir els artistes? D’una banda no poden defraudar un públic al qual agraden precisament pel que fan, però, de l’altra, com artistes, no haurien d’abandonar unes investigacions que, potser, els portarien a terrenys no tan comercials. Difícil. És un dilema que ens hem plantejat en cada espectacle i del qual creiem que hem sortit airosos: no hem traït el nostre estil original, però en cada espectacle sempre hem aportat (o això creiem) alguna novetat.
La lectura d’aquest diccionari es pot fer a petites dosis (com si veiéssim alguns gags d’un dels seus espectacles) o es pot fer la lectura d’una tirada (com si veiéssim l’espectacle sencer). En qualsevol cas, estem davant d’un llibre que ens permet accedir a l’univers Tricicle i que ens assegura un somriure (quan no, un riure) cada dues pàgines (vegeu la definició de TEMPO al llibre).
GAG. Unitat mínima d’humor. El seu objectiu és provocar la riallada i el mecanisme que la provoca és molt fràgil; n’hi ha prou d’endarrerir-ho o avançar-ho un segon perquè no funcioni.(…)
Tricicle ha fet 13 espectacles. Els seus primers treballs, Coloraines (1980), El baró esberlat (1981) i Un quart de quatre (1983) es van adreçar al públic infantil. Amb Manicomic (1982) van donar-se a conèixer i amb l’aparició al programa de TVE Un, dos, tres, dirigit per Chicho Ibáñez Serrador, es van fer famosos d’un dia per l’altre. Exit (1984) i Slastic (1986) van ser els espectacles que els van consolidar. Després vindrien Terrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits! (2012). També han produït o coproduït, adaptat o dirigit altres espectacles, com Pels pèls, Pel davant i pel darrera, El florido pensil, Spamalot o Forever Young… I han treballat al cinema (Palace, 1995) i a la televisió (Tres estrelles (1987), Xooof! (1994) o Dinamita (2000-2003)).
Tricicle, que s’ha vist en 37 països, té una trajectòria que la converteix en una de les companyies de teatre gestual més importants que ha tingut aquest país (juntament amb Vol Ras, que aquests dies també s’està acomiadant dels escenaris amb l’espectacle Di Capo).
HUMOR. (…). L’humor és d’aquelles coses inútils però absolutament imprescindibles per viure.
Deixa el teu comentari!