Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Recordem Robert Graves

22 desembre 2015 727 views Sense Comentaris

Aquest mes de desembre es compleixen trenta anys de la mort de Robert Graves. Poeta, erudit i novel·lista anglès, Graves sempre es va definir a si mateix com un poeta per damunt de tot, però les seves obres més exitoses foren les novel·les històriques. Afirmava que “criava gossos amb pedigrí per alimentar els seus gats”. Els gossos eren els seus llibres, els gats els seus poemes. La seva obra és amplíssima, amb més de cent quaranta obres publicades.

Nascut a Wimbledon, Londres, en 1895, i mort en 1985 a Deià, Mallorca, el seu pare, Alfred Perceval Graves, va ser poeta i una destacada figura del moviment literari irlandès. De família benestant, Graves estudià a una escola privada per a rebre una sòlida i refinada educació, cosa que ell detestava. Però va ser allà on descobrí la poesia, la passió pels clàssics i l’alpinisme. Abans de començar els estudis superiors esclatà la Primera Guerra Mundial i s’allistà quasi immediatament a la Royal Welsh Fusiliers; lluità a les trinxeres del nord de França, on fou greument ferit i donat per mort. Va ser com a poeta de la guerra que primer cridà l’atenció al públic anglès, al costat d’altres poetes com Wilfred Owen o Siegfried Sasson. Publicà el seus primers llibres de poemes on l’experiència de la guerra és crucial a Over the Brazier (1916) i Fairies and Fusiliers (1917).

 

Graves es casà el 1918 amb la pintora Nancy Nicholson, i tot seguit comença la seva carrera universitària al St John’s College, Oxford, on estudià Literatura Anglesa i es llicencià amb una tesi sobre les relacions entre la poesia i els somnis. El 1926 va ser nombrat professor de literatura anglesa a la Universitat del Cairo, i marxà acompanyat de la seva dona, els seus fills i la poeta i novel·lista nord-americana Laura Riding, amb qui inicià una col·laboració literària que duraria tretze anys i que exerciria una gran influència en el desenvolupament literari i personal de Graves, ocasionant la fi del seu primer matrimoni. El 1929 va escriure la seva autobiografia, Adiós a todo esto poc abans de prendre la ferma decisió de no tornar mai més a Anglaterra i s’instal.là a Deià, Mallorca, d’on no marxaria mai més fins la seva mort en 1985, tret dels períodes de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. El primer període de Graves a Deià entre els anys 1929 i 1938 va ser molt prolífic. Obres com Yo, Claudio, Claudio, el dios y su esposa Mesalina, o el Conde Belisario en són exemple.

Els anys de la Segona Guerra mundial els passà a Anglaterra i es casà amb Beryl Pritchard. No va ser fins 1946 que Graves va poder tornar a Mallorca amb la seva nova família, i trobà la casa exactament com l’havia deixada deu anys abans.

El 1948 apareix una de les obres més fonamentals de l’autor: La diosa blanca. Una gramática histórica del mito poético, un important assaig de recerca a través de la història, les mitologies, les religions arcaiques i el seu vincle amb la poesia. Per a Graves, la figura de la musa, o deessa, sempre va ocupar un lloc central en la seva teoria de la inspiració poètica. Més enllà d’un estudi erudit de mitologia i religió, La diosa blanca constitueix una introducció a la poesia per a poetes, un llibre intensament personal a través del qual l’autor explora les fonts de la seva pròpia inspiració poètica.

A més de la creació constant de poesia, continuà escrivint novel·les, assaigs, contes i importants estudis bíblics i mitològics com ara Dioses y héroes de la antigua Grecia, (1960), Los mitos hebreos (1964), o Los mitos griegos (1968).

Internacionalment reconegut, Graves va refusar guardons i títols Honoris Causa de tota mena, però sí que va acceptar la Medalla d’Or de Poesia atorgada per la reina d’Anglaterra el 1968 i també allò que per a ell va ser l’honor més gran de tots: l’anomenament de “Fill Adoptiu” del poble de Deià, on està enterrat, mirant la Mediterrània, amb un senzill epitafi: Robert Graves, Poeta.

La seva poesia està recollida en català a l’antologia poètica El país que he escollit.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.