Ruta literària “Lluny d’aquí”. Etapa 1: La Font d’en Fargues .
La casa dels amics del pare del Tomàs està a la Font d’en Fargues, que es on comencem l’itinerari.
Pàg. 34: La Laura Serra, la dona d’en Julen Azpeitia, tenia un viver al jardí d’una torreta de la zona residencial del barri, la Font d’en Fargues. En Julen i la Laura i la filla de tots dos vivien allí, a les dues plantes de dalt de la torre.
Pàg. 165: (…) Conduint una altra vegada, va desviar-se cap a la Font d’en Fargues, per passar per davant de la casa dels Azpeitia. Quan va arribar al carrer, va veure que al despatx del viver havia llum. Què devia fer-hi la Laura?, treballava? La resta de la casa era a les fosques i va imaginar-se que la Diana devia ser fora, perquè era massa d’hora perquè la noia dormís.
LA FONT D’EN FARGUES
La Font d’en Fargues és un barri batejat en honor d’una font molt popular per la qualitat de les seves aigües que va colonitzar, des de principis del segle XX, els empits del Turó de la Rovira camí de la vall d’Horta. Bona part del que avui és el barri s’aixeca sobre el que van ser els antics camps de la masia de Can Fargas (també coneguda com Mas Pujol), actualment en recuperació per a ús públic. Unes terres que llavors pertanyien al antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
La història del barri comença el 1905. Va ser llavors quan el promotor Pere Fargas i Sagristà va impulsar la urbanització de la zona seguint l’estil de ciutat-jardí, tan de moda a principis del segle XX. Uns anys més tard, el 1915, Fargas va promoure la construcció de cases per als associats a la Cooperativa de Periodistes.
Ha passat gairebé un segle i el barri, potser el més residencial del districte, encara està ple de testimonis del passat que s’arrengleren en forma de torretes modernistes pels seus sinuosos i costeruts carrers.
Deixa el teu comentari!