Inici » Destacat, General, Novetat, Poesia

A_punt (poètic) per la Nit de Santa Llúcia

10 desembre 2015 759 views Sense Comentaris

Hilari de Cara

Un any més estem a punt de conèixer el guanyador o guanyadora del Premi Carles Riba de poesia, convocat per edicions Proa, i que s’adjudica durant la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes:  la “Nit de Santa Llúcia”, organitzada per Òmnium Cultural. Aquest cop els actes de la 65a edició de tindran lloc a Tortosa, i s’ha fet públic que al premi de poesia hi han estat presentades 53 obres. El jurat d’enguany el formen Sam Abrams, David Castillo, Lluïsa Julià, Jordi Pàmias i Francesc Parcerisas.

Amb aquest nom, els premis Carles Riba es remunten al 1959, quan el va guanyar Josep Maria Andreu amb Intento el poema, però, de fet, per trobar el primer guanyador hauríem d’anar una mica més enrere, el 1950, quan Pere Ribot va guanyar el primer Óssa Menor amb Llengua de foc. Carles Riba va morir el juliol de 1959, i en el seu honor es va rebatejar el premi que havia fundat Josep Pedreira el 1950.

Màrius Sampere, Maria Mercè Marçal, Agustí Bartra o Feliu Formosa són només alguns dels poetes que han guanyat el que potser és el premi més important de la poesia catalana. No pretenem llistar els guanyadors, però sí parar atenció als darrers Carles Riba: el temps passa de pressa i no sempre els dediquem l’espai que mereixen:

2014. REFRACCIONS, d’Hilari de Cara

(Melilla, 9 de juliol de 1945.) Com a poeta, es donà a conèixer el 1985 amb l’obra L’espai del senglar, a la qual seguí Quaderns d’Es Llombards(1991). Bolero (1998) i Absalom (2007, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart), contribuïren a la seva projecció, que continuà amb Postals de cendres (2008, premi Crítica Serra d’Or de poesia), Via Bàltica (2012, premi Carles Salvador), Nunc (2012, premi Vidal i Tomàs) i Carrer d’Artà (2014, premi de poesia mediterrània Pare Colom). L’any 2014 guanyà el premi Carles Riba amb el poemari Refraccions. Ha publicat també la novel·la Un llac en flames (2009) […] i el recull de narracions Cada família, un porc (2011). [Font: Enciclopèdia catalana]

Per saber-ne més: llegiu l’entrevista d’Anna Ballbona a El Temps.

Sé del mal del cor, conec la malaltia,
aquesta metàfora del cos,
aquest relat de culpa, aquesta construcció
que de vegades un fibló de goig
fa girar com un dit de torterol
i anticipa i dibuixa el vent del sentit.

2013.  LA NOSA, de Marc Romera

Marc Romera (Barcelona, 1966) és professor de llengua i literatura i editor. Codirigeix LaBreu Edicions i la col·lecció de poesia Alabatre […] . També s’ha dedicat a la col·laboració radiofònica, exercint la crònica esportiva en vers en clau satírica a RAC-1 i portant una secció d’actualitat literària al programa “Tendències” d’Àngels Bronsoms a COM Ràdio. Així mateix, va exercir fins fa poc la crítica literària al Quadern d’El País i a la revista Caràcters. Segons el Diccionari de la Literatura Catalana, «la poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida». [Font: Grup62]

 Per saber-ne més: llegiu l’entrevista de Laura Basagaña a Núvol.

Deixant  a part la subsistència, només en cal posar la llavor sobre el cotó mullat i que germini; preparar la terra, ben molla, ben plena de tot; posar-hi el cuc blanc que surt del negre esfèric i esperar. Elsol farà el que pugui si hi ha aigua reclamada. No ens caldrà la planta oberta separant les dues fulles de l’inici per saber que serà verda. No ens fa falta el diccionari a cada vers ni que les coses vulguin dir. No ens caldrà ni tan sols dir, si dsabem créixer paraules. N’hi haurà proi amb veure un gest com va, s’obre i germina; veure com s’omple de dolor.

 …

2012. TORNAR ÉS LLUNY, de Francesc Garriga

(Sabadell, 1932 — Sant Cugat del Vallès,  febrer de 2015). Dedicat professionalment a l’ensenyament, col·laborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista CatalunyaRiutort, Guix, L’Esquirol, les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000. La seva poesia, meticulosament elaborada respon a un simbolisme melangiós i de vegades existencial. Inclou els reculls Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973), Ombres (2000), Temps en blanc (2003) i La nit dels peixos (2005), guardonat en els Jocs Florals de Barcelona 2004, Camins de serp (2009) i Ragtime (2011). L’any 2012 rebé el premi Carles Riba de Poesia per Tornar és lluny. [Font: Enciclopèdia catalana]

Per saber-ne més: llegiu-ne la crítica d’Antoni Clapés a Núvol.

S’escapen de les planes del llibre,
disfressen pors, vesteixen somnis.
fantasmes.
només una vegada tens deu anys,
i els creus reals.

 
ocults en el secret de l’escriptura,
pels ulls cansats arriben a la boca.
si intentes dir,
la ploma escriu la pluja.
 

com l’aigua riu avall,
no miris d’aturar-los.

només al mar

2011. LLUM D’IRLANDA: LES SÍL·LABES MOLLES, de Marcel Riera

Marcel Riera (Badalona, 1956) és llicenciat en Filologia. Ha estat regidor de l’ajuntament de Badalona (1983-2003), secretari general de l’Associació Catalana de Municipis (1988-1996) i diputat al Parlament de Catalunya (1997-2003). Té tres llibres publicats: BDN, la ciutat possible (1999), Lluny (2006) i L’edat del coure (2008). Ha traduït de l’anglès: Rumer Godden, El riu (2007); James Fenton, Un mestre modern. 10 poemes (2007); Philip Larkin. Finestrals. (2009), i Joseph Brodsky. La marca de l’aigua (2011). Actualment codirigeix la col·lecció “El cercle de Viena” dedicada als clàssics moderns.  [Font: Grup62]

 Per saber-ne més: Marcel Riera us presenta el poemari a a YouTube.

 

A fora regalima una tarda plujosa.
Els núvols volen alts i cada gota plou
com si fos ella sola, nítida i boteruda.
Els xerrics de les ales dels insectes s’inflamen
i la claror s’ofega en una xarxa d’aigua.
S’encenen les fogueres al cim dels turons molls.
No es veuen les figures amb torxes, ni els ocells.
Les guspires s’enlairen amb el plugim pausat
i les fumeres negres i tofudes dibuixen
espirals i es rebolquen contra l’aire calent.
Ben entrada la nit, les darreres espurnes,
com ocells de colors, amansiran la pluja.

 …

2010.  UN LLOC A L’OMBRA, de Maria Rosa Font

(Sant Pere Pescador, 1957). Llicenciada en filologia catalana per la UAB, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà. Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci (1989), Quadern d’Erinna de Telos (1989),Com ombres vives (1996), Aigua Llunyana (2000, premi Vila de Martorell), La llum primera (2004, premi de Poesia Festa d’Elx), Des de l’arrel (2008), amb el qual guanyà el premi Rosa Leveroni, i Un lloc a l’ombra  (2011), guardonat amb el premi Carles Riba l’any 2010. Ha publicat també les novel·les Envia’ns un àngel (1999) i L’ànima del freixe (2003). [Font: Enciclopèdia catalana]

 Per saber-ne més: Rosa Font presenta el seu poemari a Sies.tv.

Sense pell, en un lloc a l’ombra, visc.
Desnuada de mi,
amb els dits cabdellats
a la madeixa de la mort
mentre escolto les hores sense veu,
amb la finestra oberta al vent glaçat
enmig d’un naugrafi de núvols.
Em sé terra de nit i pols crepuscular,
acer d’estrella i ombra,
el so desafinat dels meteors.
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé,
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc.
Als fils gelats del vent, estenc el meu vestit:
la pell que sobreviu a la llagada
en aquest lloc a l’ombra.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.