Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Míriam Reyes, al Versòdrom de novembre

5 novembre 2015 746 views Sense Comentaris

Miriam Reyes és una de les veus més personals de la poesia espanyola actual. Nascuda a Ourense el 1974, ha viscut a Veneçuela, Holanda, Saragossa i  Barcelona.

Amb tals sols vuit anys va començar a escriure per superar l’adaptació a l’exili que la va portar a Caracas amb la familia, lluny de la seva terra. Allà va estudiar Lletres a la Universidad Central de Venezuela i, de tornada a la península, Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.

Amb 24 anys es va donar a conèixer com a poeta a l’antologia Feroces. Radicales, marginales y heterodoxos en la última poesia espanyola (Ed. DVD, 1998) preparada per Isla Correyero. Encara no havia publicat cap llibre, només alguns poemes al fanzine Vinalia Trippers, i no tenia cap intenció de fer-ho, però davant l’insistència de Correyero, alguns poemes del que posteriorment seria el seu primer poemari van formar part de l’antologia. A la mateixa editorial DVD publicà el 2001 el seu primer llibre Espejo negro, obra atípica d’una extrema duresa on l’experiència del subjecte poètic es mou entre la buidor i el desamor i l’experiència de la maternitat avortada. Un llibre tens, incòmode, emocionat i amarg que representa un viatge a la interioritat.

Després vindran els llibres Bella durmiente (Hiperión, 2004) -finalista del XIX Premio de poesía Hiperión- i Desalojos (Hiperión, 2008), on Reyes consolida la seva particular veu poètica; poesia escrita des del cos, que reflexiona sobre ell, que ho pren com a matèria de recerca i com a centre d’aprenentatge, on l’amor i el desamor són viscuts en carn pròpia.

L’autora també es dedica a la investigació en formes experimentals de poesia multimèdia i vídeo poesia, però aquest any reprèn el format més tradicional amb la publicació de  Haz lo que te digo (Bartleby, 2015), el seu darrer poemari. Llibre d’amor on l’escriptora traspasa el tradicionals esquemes masculí/femení, tot destruint-los, i aprofundeix en el concepte clàssic de fusió i desig amb un enfocament nou que ressalta la incidència en allò més físic i corporal. Segons l’autora, el poemari representa un desaprenentatge, únic pas previ a un veritable reaprenentatge.

Miriam Reyes també s’ha estrenat com a traductora i editora de  Punto de ebullición. Antología de la poesía contemporánea en gallego (FCE, 2015). Aquesta antologia bilingüe ens presenta l’obra de quinze poetes nascuts a partir de 1950 i inclou noms tan destacats com  Lois Pereiro, Olga Novo, María do Cebreiro, Yolanda Castaño o Manuel Rivas.

Si voleu conèixer de més a prop l’obra d’aquesta autora us recomanem una visita aquí.

 

I aquí teniu un tast del poemari Haz lo que te digo:

 

Te tengo todo marcado
como un yacimiento arqueológico.
No es extraer los restos de ti lo que persigo
-ruinas de una ciudad tallada en la arenisca-
lo que quiero es penetrarte
taladrar la piedra de tu cuerpo
y este sexo cóncavo de mujer
se vuelve inútil para mi deseo.

Cavo en tu ombligo
para entrar por el flujo de tu sangre.
Vacío mi espíritu como aire en tu boca
y te observo respirarme.
Ya sé que no necesito de piel para tocarte
no es eso
lo que yo quiero es hacerme
una cueva en tu cuerpo.

Flexiono tus rodillas bajo mis axilas
como los brazos de un taladro.
Las aceras que rompo
son las de tu calle.

Con mis pestañas barro
el polvo que levanto de tu frente
y no me detengo hasta que soy tú
y tu sexo es el mío hasta que soy yo
quien está dentro.

 


 

 

 

 

 

 

 

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.