Pasolini i la poesia catalana
Aquest novembre es compleixen 40 anys de la mort de l’escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini. No volíem deixar escapar aquesta ocasió per destacar algun dels aspectes que relacionen a Pasolini amb la poesia i la literatura catalanes.
Pasolini va néixer a Bolonya el 1922 en una caserna militar on el seu pare era oficial. La seva mare era mestra, escriptora i actriu, i natural de Cjasarse, al Friül. Pasolini, durant la seva infància, passava els estius al poble nadiu de la seva mare, fins que al 1942 s’hi instal·là. Durant aquest període s’interessà apassionadament per la llengua friülana, fins al punt que és va marcar com a objectiu consolidar-la com a llengua poètica. Pasolini començà a escriure poesia en friülà, concretament en la variant casarsese, llengua que fins aquell moment no tenia cap tradició literària escrita, i que s’havia transmès sempre oralment, i al 1942 publicà el recull de poemes Poesie a Casarsa, escrit íntegrament en friülà.
Al 1945 fundà l’Academiuta de lengua furlana, amb una revista pròpia, Il Stroligut, des d’on es reivindicaven les llengües romàniques minoritzades. Una de les cultures que Pasolini pren com a referent és la cultura catalana, interessant-se especialment per la seva tradició literària, ja que creia que aquesta tradició l’havia ajudat a sobreviure, malgrat la persecució política a què ha estat sotmesa històricament, i la considerava un bon exemple a seguir pel cas del Friül.
A través del crític literari Gianfranco Contini, es va posar en contacte amb el canonge català Carles Cardó, poeta, periodista i traductor, exiliat a Friburg, per intentar lligar una col·laboració per la revista de l’acadèmia. Cardó va prepara una selecció de poemes d‘autors dels Països Catalans, amb la corresponent traducció a l’italià feta per ell mateix, i que el propi Pasolini revisà. La tria inclou els poetes Joan Roís de Corella, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba, Manuel Bertran i Oriola i el mateix Cardó. Així és com va néixer l’antologia Fiori di poeti catalani.
El seu interès per Catalunya va portar Pasolini a visitar diverses vegades Barcelona durant la dècada dels 60. El poeta barceloní José Agustín Goytisolo, que va traduir els guions d’Accatone i Mama Roma al castellà, l’acollia habitualment a casa seva.
CASARSA
Dedica.
Fontana di aga dal me país.
A no è aga pì fres-cia che tal me
país
Fontana di rustic amòur.
Pasolini, poeta:
Poesías en forma de rosa: 1961-1964. Madrid: Visor, 2002
Who is me: poeta de las cenizas. Barcelona: DVD, 2002
El plany de l’excavadora: antologia poètica. Alzira: Bromera, 2001
La religión de mi tiempo. Barcelona: Icaria, 1997
Las cenizas de Gramsci. Madrid: Visor, 1985
Transhumanar y organizar. Madrid: Visor, 1985
…
El proper 2 de novembre es compleixen quaranta anys del seu assassinat. Per recordar-lo plegats us proposem acompanyar-nos el proper 29 d’octubre:
Dijous 29 d’octubre de 2015, 19 h
Pasolini corsari
Amb Pere Alberó, Neus Mayolas i Pol Forment
Aquest espectacle teatral ens acosta a l’obra i al pensament de Pier Paolo Pasolini. Des dels primers poemes escrits poesies escrites en friülà que donen forma a una mena de paradís camperol a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, fins a l’apocalipsi burgès que anuncia als últims escrits periodístics de mitjans dels setanta, Pasolini Corsari dibuixa un recorregut on s’integren els diversos llenguatges artístics que va cultivar: poesia, teatre, cinema, assaig i articles periodístics.
Deixa el teu comentari!