Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, General, Novel·la barcelonina, Novetat

Barcelona cinema…Los últimos días (Àlex i David Pastor, 2013)

19 octubre 2015 1.060 views Sense Comentaris

Per DVDprimer cop assistim a una mostra de cinema apocalíptic a Barcelona, cinema espectacle on la catàstrofe marca l’argument de dalt a baix. Els germans Pastor, contaven amb l’experiència de la seva opera prima Infectados (2009), de factura nord-americana. Tres anys més tard, amb un pressupost de cinc milions d’euros, s’estrena Los últimos días, que compta per primer cop amb el duet José Coronado i Quim Gutiérrez.

No deixa de ser interesant imaginar com podria arribar a ser una Barcelona apocalíptica, donat que estem massa saturats pel territori nord-americà. Hem vist invasions alienígenes (Mars Attacks! 1996) dins la Casa Blanca o aquesta saltar pels aires (Independence day, 1996), el mar empassant-se Manhattan (El dia de mañana, 2004), o reben un bon xàfec de meteorits (Armageddon, 1998). Nova York ha sigut cremada, inundada, atacada per monstres (des de King Kong, 1933) i extraterrestres, ha sigut escenari de pandèmies i plagues devastadores (Soy Leyenda, 2007). Ara és l’hora de ser protagonistes i sentir-ne més empatia que mai, ja que per primer cop, els barcelonins viuran a les seves carns el pànic de la fi del món.

Una misteriosa i mortal epidèmia, semblant a l’agorafòbia, s’estén a nivell mundial, impedint que les persones no puguin sortir a l’exterior. Els personatges només podran sobreviure refugiant-se en edificis, habitatges tancats, i túnels improvisats. Marc (Quim Gutiérrez), un informàtic atrapat a l’empresa on treballa, tractarà de retrobar-se amb la seva xicota Julia (Marta Etura) a través de la línia de metro i la xarxa de clavegueres de Barcelona. Per emprendre la seva recerca, Marc tindrà que aliar-se amb Enrique (José Coronado), un inspector de recursos humans aspre i amb mal geni.

Carrer Balmes (entre Comte de Salvatierra i la Diagonal)

Carrer Balmes (entre Comte de Salvatierra i la Diagonal)

L’espectacle visual és molt impactant, poder el punt més positiu del film. El metratge barreja flashbacks amb la vida d’abans i després de l’aparició del virus. Així doncs, coneixerem una Barcelona pre-desastre (tal com la coneixem avui dia) i una Barcelona postdiluviana, deserta, abandonada, caòtica i en flames. Els únics pobladors dels seus carrers són els animals salvatges, fet que ens recorda un altre film post apocalíptic ple de flashbacks: 12 monos (1995), de Terry Gilliam. Sembla ser que els animals, no expien cap culpa perquè són innocents, no existeix càstig diví per a ells ja que no han siguts expulsats del paradís, segons la tradició judeocristiana.

arc de triomf

Un Passeig Sant Joan desconegut

L’origen del mal no s’explica, ni tan sols sabem si és veritablement un virus. Els medis de comunicació de tot arreu l’han batejat com “el pánico”. Si hem de trobar una causa que justifiqui la tragèdia, podem pensar en una espècie de redempció planetària, és a dir, els éssers humans han abusat de la ciència i la tecnologia i han oblidat el contacte amb la natura. Un missatge en clau d’ultimàtum: Pagareu la vostra supèrbia per trencar l’equilibri natural i estareu condemnats a sobreviure empresonats en el món artificial que heu creat. Aquesta crítica a la societat de consum, l’anirem veient a mesura que avança el metratge.

Aleshores prepareu-vos per el descens a l’infern més urbanita: el metro. En Marc i l’Enrique aprofitaran els túnels de la línia 3 per arribar al transbordament de Sants-Estació i canviar a la línia 5 direcció Verdaguer.

El transbordament de Sants-Estació és en realitat el vestíbul de la cèntrica estació d’Universitat (L1 i L2). Aquesta escena és va rodar de nit, en unes 6 hores aproximadament, i hi van participar uns 500 extres que havien fet del metro casa seva. A més, també és van emprar els túnels de la futura línia 9, la futura estació del Prat Intermodal, encara sense estrenar. El rodatge al metro va durar un mes i es va fer majoritàriament a la L9, ja que estava en obres, i això permetia rodar amb molta més facilitat, en comptes que rodar de nit a la resta de línies.

Metro barcelona

El metro de Barcelona com a subterfugi

Assistirem a moments de gran tensió i violència, on la recerca de la persona estimada, serà el motor per tirar endavant els protagonistes. Passats sis mesos d’ençà va començar el desastre, alguns humans s’han amotinat i comencen a barallar-se entre ells entrant en un estat d’involució. La supervivència a qualsevol preu: la mort dels teus semblants.

L’última etapa del nostre viatge fílmic per la Barcelona apocalíptica serà la Via Laietana, al número 56. Aquí trobem la Seu Històrica de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, edifici situat a la cantonada de Via Laietana amb el carrer de les Jonqueres n º 2, obra del arquitecte modernista Enric Sagnier.

Via Laietana

Boca del metro, on ets?

En Marc, haurà de creuar el carrer des d’un abandonat Palau del Cinema fins a l’edifici del carrer de les Jonqueres, per trobar-se amb la Julia. Ho aconsegueix? Per saber-ho haureu de veure la peli fins al final, es clar. Poder el protagonista ho tindria molt més fàcil si la sortida d’Urquinaona de la línia 4 no hagués desaparegut. ¿…? Coses de la ficció!

Per acabar, cal destacar que aquest guió tan original no està basat en cap novel·la prèvia, més aviat al contrari. D’aquesta història beu el llibre La ciudad silenciosa de José Luis Caballero, que relata allò que no veurem a Los últimos días.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.