Recordant Pasolini
Cineasta inclassificable, assagista, novel·lista, comunista heterodox, disident, provocador… Pier Paolo Pasolini (Bolònia, 5 de març de 1922 – Òstia, Roma, 2 de novembre de 1975), es considerava poeta abans que qualsevol altra cosa, i no deixava de ser-ho quan es posava darrere la càmera.
L’obra poètica de Pasolini, així com l’assagística i la periodística, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als quals retreia no entendre la cultura de les seves pròpies bases proletàries i camperoles. També creia que el sistema cultural dominant, sobretot mitjançant la televisió, creava un model uniformitzador que destruïa les cultures nacionals.
Amb J. A. Goytisolo i Salvador Clotas, a Can Tunis el 1968. No se’n coneix l’autor. La fotografia (detall) pertany a la col·lecció Júlia Goytisolo i UAB
Els seus poemaris més coneguts són Les cendres de Gramsci (1957), Poesia en forma de rosa (1964) i Trashumar i organitzar (1971), però els primers poemes publicats i que li donaren cert renom els va escriure en friülà, després de recollir i estudiar la poesia oral dels camperols del Friül.
L’interès per les llengües romàniques minoritzades el va dur el 1947 a col·laborar en l’edició d’una antologia de poesia catalana (ho explicarem aviat al blog LlegeixB@rcelona), i va visitar diverses vegades Barcelona durant la dècada dels seixanta. El poeta barceloní José Agustín Goytisolo, que va traduir els guions d’Accatone i Mama Roma al castellà, l’acollia habitualment a casa seva.
L’obra de Pasolini està dominada per les conviccions i el pensament, i respon a una irrenunciable afirmació de llibertat, que no s’aturava davant l’escàndol o la condemna pública, ja vingués aquesta del comunisme oficial com de la societat petitburgesa que tant va criticar.
Cliqueu aquí per veure les seves obres al catàleg de les Biblioteques de Barcelona.
El proper 2 de novembre es compleixen quaranta anys del seu assassinat. Per recordar-lo plegats us proposem acompanyar-nos el proper 29 d’octubre:
Dijous 29 d’octubre de 2015, 19 h
Pasolini corsari
Amb Pere Alberó, Neus Mayolas i Pol Forment
Aquest espectacle teatral ens acosta a l’obra i al pensament de Pier Paolo Pasolini. Des dels primers poemes escrits poesies escrites en friülà que donen forma a una mena de paradís camperol a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, fins a l’apocalipsi burgès que anuncia als últims escrits periodístics de mitjans dels setanta, Pasolini Corsari dibuixa un recorregut on s’integren els diversos llenguatges artístics que va cultivar: poesia, teatre, cinema, assaig i articles periodístics.
Deixa el teu comentari!