A l’octubre… Inger Christensen
Si hi hagués un llistat dels escriptors més rellevants de Dinamarca sens dubte que hi sortiria el nom d’Inger Christensen (Vejle, 1935 – Copenhaguen, 2009).
Destacada poeta, però també novel·lista, dramaturga, assagista, col·laboradora amb músics i artistes visuals, la seva obra marca profundament tota la literatura escandinava i se la reconeix com l’autora més rellevant de la poesia danesa del segle XX. Eterna candidata al Premi Nobel de Literatura, són innumerables, però, els prestigiosos premis que han reconegut la seva obra i trajectòria. Traduïda a més de trenta llengües i coneguda arreu, no ha estat fins el 2014 que s’han fet les primeres traduccions al castellà dels seus poemaris.
Emmarcada la seva obra dins la poesia experimental, el concepte de llenguatge és fonamental per a Inger Christensen: el llenguatge crea i recrea el món. A les seves primeres obres Lys (Llum, 1962) i Græs (Herba, 1963), examina el paper que aquest llenguatge té en la percepció, tema que acabarà esclatant a la seva gran obra, Det (Allò, 1969) on explora l’origen del llenguatge i del món per acaba convertint-se en tota una lectura sensorial.
Pocs poemes en la història de la literatura universal han tingut la repercussió provocada per Det al moment de la seva publicació a Dinamarca. Els seus versos van aparèixer a murs de diverses ciutats com a forma de protesta política; els governants els citaven als seus discursos; la crítica el va aclamar; alguns músics se’ls van apropiar per fer-ne cançons. Com si tornés a l’origen de la poesia i de tota tradició occidental, és un poema de la creació; una cosmogonia que, a mesura que sorgeix, va creant el món; és un himne que celebra totes les coses que existeixen sobre la terra; un tractat poètic sobre l’origen del llenguatge i de l’ésser.
A Alfabet (1981), llibre fonamental en la trajectòria de l’autora, Christensen va més enllà en l’experimentació del llenguatge i utilitza l’alfabet de la lletra A a la N, com un inventari, fent servir la seqüència numèrica del matemàtic renaixentista Fibonacci, en la qual el següent número és la suma dels dos anteriors. Aquest poemari també conté un altre element caràcter d’Inger; l’aplicació de formes pròpies d’altres disciplines com les matemàtiques, la geometria o la música, convertint-la en una mena de poesia sistèmica.
Aquí en teniu un tast (traducció de Francisco J. Uriz):
1.
Dentro de la primera fábrica hay una segunda, dentro de
la segunda hay una tercera, dentro de la tercera una cuarta
fábrica, etc.
Dentro de la fábrica nº 3517 hay un hombre juanto a una máquina
En la fábrica nº 1423 hay un hombre junto a una máquina
El hombre nº 8611 ha estado todo el tiempo desvariando sobre la libertad
Al final de todas las fábricas reunidas hay un hombre ganando dinero
2.
Dentro del primer barracón hay un segundo, dentro del segundo
hay un tercero, dentro del tercero un cuarto barracón, etc.
Dentro del barracón nº 3517 los hombres están amontonados
En el barracón nº 1423 los hombres son completamente idénticos
El hombre nº 8611 ha estado todo el tiempo desvariando sobre la paz
Al final de todos los barracones reunidos hay un general loco
…
Poesia d’Inger Christensen a les Biblioteques de Barcelona:
- Alfabeto = Alfabet. Madrid: Sexto Piso, 2014.
- Eso = Det. Madrid: Sexto Piso, 2015.
I també:
- La habitación pintada: un relato de Mantua. Barcelona: Ediciones del Bronce, 1999. (novel·la)
L’autora a Internet
- “¿Matamos más de lo que creemos?”, Babelia. 4 d’ octubre de 2014. <http://cultura.elpais.com/cultura/2014/10/02/babelia/1412269392_824769.html>
- Vídeo inspirat en Alfabeto al programa ‘Palabra Voyeur’ de rtve. 10 de juny de 2015:
Deixa el teu comentari!