La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Memòries trobades en una furgoneta, de Joan Lluís Bozzo
El títol no enganya pas: es tracta d’un llibre de memòries (el primer d’una trilogia) que comprèn el període 1977-1985, l’època de la Transició espanyola, i com el mateix Joan Lluís Bozzo explica “té l’afegitó de trobades en una furgoneta, ja que parla de la primera època de la companyia, aquella que vam viure, en gran part, tancats a la cabina de la vella Mercedes amb la qual vam fer centenars de milers de quilòmetres.”
El llibre arrenca l’any 1977, quan Joan Ollé, que havia estat el fundador de Dagoll Dagom l’any 1974, així com alguns actors de la formació original, decideixen deixar Dagoll Dagom per iniciar altres projectes. A principis del 1978, Joan Lluís Bozzo s’incorpora a una companyia que ja recorre els escenaris de tota la península aconseguint un gran èxit de crítica i públic amb No hablaré en clase, un espectacle sobre els records d’infància i d’escola a l’època franquista que va fer que la companyia rebés alguna que altra amenaça dels nostàlgics del règim en alguns dels llocs on es va representar.
Poc després, el mateix any 1978, va arribar el llançament de Dagoll Dagom cap al teatre musical amb Antaviana, a partir dels contes de Pere Calders i amb música de Jaume Sisa, que va significar la consolidació de la companyia. Antaviana va ser tot un revulsiu per l’època i per això es va dir “Amb Antaviana, el teatre va passar del blanc i negre al color·”
A inicis dels 80 la companyia es marca una filosofia de treball que ja mantindrà sempre: ” fer un teatre popular de qualitat”. Això va provocar que un sector de la intel·lectualitat del moment fos molt crític amb aquest ”nou teatre comercial” i va provocar un període força complicat per a la companyia.
L’any 1981, amb en Sisa repetirien l’experiència de col·laboració a La nit de Sant Joan, però no van tenir l’èxit esperat: no van connectar ni amb el públic ni amb la crítica barcelonina. Malgrat això, però, La nit de Sant Joan, traduïda per Gil de Biedma, va triomfar a Madrid. Glups!, en canvi, creada a partir dels còmics de Gerard Lauzier, es va estrenar al Paral·lel l’any 1983 i des de l’inici va ser ben acollida pel públic.
Aquest llibre és molt més que un recull d’anècdotes i vivències. A través de la narració de les vicissituds i peripècies d’una companyia teatral per poder portar endavant els seus projectes, es posa de manifest una panoràmica del context històric i polític d’un país que viu un temps canviant i convuls; i tot, acompanyat d’una galeria de personatges imprescindibles de la cultura i l’espectacle del nostre país, com Pere Calders, Perucho, Gil de Biedma o Vázquez Montalbán, entre molts d’altres.
Podeu consultar quines obres de Dagoll Dagom hi ha a les biblioteques, clicant aquí
Deixa el teu comentari!