Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana El vent de la nit, de Joan Sales
Incerta glòria: seguit de El vent de la nit / Joan Sales.- Barcelona: Club editor, 2007
Joan Sales (Barcelona 1912-1983) Va estudiar dret a Barcelona, treballava d’assessor de català a la Generalitat de Catalunya quan va començar la guerra l’any 1936. Després de formar-se a l’escola de la Guerra de la Generalitat de Catalunya va ser enviat al front de Madrid i després al d’Aragó. Acabada la guerra es va exiliar amb la seva dona i la seva filla. Va viure a Paris, a Santo Domingo i a Mèxic. Va tornar a Barcelona el 1948. Junt amb Xavier Benguerel van gestionar el Club del novel•lista una col•lecció que només publicava en català, cosa no gens fàcil en aquells moments on la llengua catalana era reprimida pel franquisme.
Joan Sales va anar revisant durant més de vint anys la seva gran obra: Incerta glòria i la part final, Últimes notícies, de només vint pàgines acabarà sent una novel•la de més de dues centes pàgines: El vent de la nit. Al cap de vint-i-cinc anys de la primera edició es publicarà, en la cinquena edició, Incerta glòria seguida de El vent de la nit.
Incerta glòria és la novel•la de la guerra i El vent de la nit ho és de la postguerra.
Cruells el seminarista d‘Incerta glòria durant la guerra, ara, després de trenta anys és sacerdot i és el protagonista de El vent de la nit.
El Cruells al començament de la novel•la és una persona colpida per la guerra que viu dels records. Ha perdut tots els focs: l’amor i la guerra i després de passar nou mesos en un camp de concentració torna a Barcelona a acabar els seus estudis al seminari. Al cap de tres anys en una Barcelona amb gent mal vestida i amb cara de gana, es troba en un bar de la ronda de Sant Pau amb un fantasma, en Lamoneda. En les converses que tindran ells dos retrobarem a través dels seus records un dels personatges més importants d’Incerta glòria el Juli Soleràs, que és una de les obsessions del Cruells.
La narració és la memòria i la realitat del Cruelles. Han passat trenta anys, tristos i foscos per un sacerdot catòlic dins del “nacional-catolicismo” del franquisme.
El Cruells en ho explica així:
Va ser després, alguns anys després, d’aquella entrevista amb en Lamoneda a la seva garconnière, que en Lluis i la Trini van venir, per primera vegada d’ençà de la guerra, a Barcelona. En el meu record els anys s’embullen; tants anys, Déu meu, tants anys tots iguals, sempre en la fosca del túnel interminable…
Deixa el teu comentari!