Poesia després d’Auschwitz: Rose Ausländer
Rose Ausländer
Rose Ausländer va néixer el 1901 a Czernowitz, capital de la Bucovina, que en aquell moment formava part de l’imperi Austro-hongarès.
Durant la Primera Guerra Mundial va haver de fugir amb la seva família a Viena on va viure dos anys. Quan van tornar a la Bucovina la guerra havia modificat països i fronteres així que ara Czernowitz formava part de Romania, i ella i la seva família van adoptar la nacionalitat romanesa.
L’any 1921 va emigrar als Estat Units d’Amèrica, però tornà al cap de deu anys per tenir cura de la seva mare malalta.
El seu primer llibre de poemes, Der Regenbogen (L’arc de Sant Martí), va aparèixer l’any 1939, però va passar pràcticament desapercebut. De fet, la major part d’exemplars de l’edició de Der Regenbogen van ser destruïts pels nazis l’any 1941. Durant l’ocupació va sobreviure en el gueto jueu de Czernowitz, fent treballs forçats, i ella i la seva mare van poder escapar de les deportacions, amagant-se en soterranis amics.
Rose Ausländer va escriure els seus poemes des de 1947 fins a mitjans de 1956 exclusivament en anglès, i alguns van ser publicats en revistes literàries dels Estats Units d’Amèrica, país on havia emigrat de nou al 1946. Serà la poeta nord-americana Marianne Moore, amiga d’Ausländer, qui l’animarà perquè torni a escriure de nou en la seva llengua materna. Aquest acostament a la llengua alemanya va fer que deixés els EUA altra vegada i s’instal·lés definitivament a Düsseldorf, després d’una breu estada a Viena.
L’any 1965 va aparèixer el seu segon llibre de poemes Blinder Sommer (L’estiu cec), però l’èxit d’aquest segon recull també va ser limitat. No va ser fins l’any 1976, quan va conèixer Helmut Braun, que es va convertir en el seu editor, que als seus 75 anys començaria el reconeixement de la seva obra.
Després d’una mala recuperació d’un trencament de fèmur, l’any 1977 va decidir confinar-se a la seva habitació d’una residència jueva d’ancians, d’on , diuen, no es movia del llit. Va començar aleshores la seva fase literària més creativa. Des de llavors fins l’any 1987 va escriure més de vint llibres. Rose Ausländer, però, ja no va arribar a percebre el seu creixent reconeixement literari, ja que, voluntàriament, va anar reduint tot contacte humà. Al 1987, mesos abans de la seva mort va decidir deixar d’escriure.
SENSE PÀTRIA
Amb la meva maleta de seda
viatjo pel món
Un país lúcid
un altre foll
Em costa decidir
continuo sense pàtria
[trad. Curs de traducció avançada Alemany-Català UPF]
A les Biblioteques de Barcelona:
Compto els estels dels meus mots. Vic: Eumo, 1997
Mi aliento se llama ahora (y otros poemas). Montblanc: Igitur, 2014
…
Deixa el teu comentari!