La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… una trilogia barcelonina de Josep Maria Benet i Jornet
L’any 1962, un jove Josep Maria Benet i Jornet s’iniciava com a dramaturg amb l’obra Una vella, coneguda olor, per la que rebia una any més tard el premi Josep Maria de Sagarra. Marcava un punt d’inflexió en el teatre català ja que adoptava la tradició realista d’Eugene O’Neill i l’aproximava a l’obra de Buero Vallejo i la seva Historia de una escalera.
Aquest realisme es fa evident en el retrat d’un barri popular i treballador, el Raval dels anys 60, de patis de veïns i dels seus habitants inquiets pels canvis que es poden produir si es tira endavant un pla urbanístic (és l’època del Pla Porcioles) que pot suposar la desaparició del barri.
En aquest context la protagonista és la Maria, una noia jove que viu en un permanent conflicte íntim i alhora universal: vol trencar amb les normes socials establertes i fugir d’una vida de barri que l’angoixa i l’encotilla. Veu una possible sortida a la seva situació en el seu veí Joan, de qui n’està enamorada, però tot i que ell s’embolica amb ella, aquest no està disposat a deixar a la seva xicota.
L’any 1979 Benet i Jornet reprenia la seva història amb Baralla entre olors. Aquesta obra només va tenir versió televisiva i es va emetre en castellà amb el títol Un lugar para vivirlo. El dramaturg la va plantejar com si fos el quart acte d’Una vella coneguda olor amb la intenció de resoldre els dubtes generats sobre el futur dels personatges. Per aquest motiu va situar l’acció 18 anys més tard, propiciant un retrobament agredolç entre la Maria i en Joan, “però en lloc de tancar la història, va quedar més oberta que mai. Feia falta una tercera obra que parlés del món de la Maria”.
L’any 2000 s’estrenava al TNC Olors l’obra que tanca aquesta trilogia barcelonina i que ens ofereix una visió devastadora del pas del temps i de la pèrdua de l’estil de vida d’un barri en el que els seus habitants, els més antics, assisteixen a la transformació i desaparició d’edificis i espais que formaven part de la seva memòria oferint una mirada crítica a la política municipal d’urbanisme.
La Maria, ara fotògrafa d’èxit, torna al Raval per a que l’objectiu de la seva càmera retingui la memòria del barri, però a la vegada també capta la seva destrucció. Des d’un terrat, la Maria s’enfrontarà amb el passat gràcies a la trobada amb un jove que li recorda poderosament el seu antic amor, en Joan, i també amb un present en el que nous habitants, amb olors diferents, són els cridats a construir el futur del barri.
Tot i que les tres obres són independents si es llegeixen com un tot són un autèntic exercici de memòria històrica de la ciutat, d’una Barcelona que ja no hi és, encara que sempre en podrem reconèixer el paisatge.
Deixa el teu comentari!