Escriure poesia després d’Auschwitz
T. W. Adorno
Enguany fa setanta anys de l’alliberament dels camps de concentració i extermini nazis. La possibilitat d’afrontar l’experiència dels camps des de la literatura i de l’art en general ha estat des d’aleshores objecte de controvèrsia. El filòsof T.W. Adorno va sentenciar que “Escriure un poema després d’Auschwitz és un acte de barbàrie”, posant de manifest que del màxim sofriment no en pot sorgir cap complaença estètica, fins al punt d’anunciar la mort de la poesia.
L’altra cara de la moneda la podria ocupar Jean Cayrol. Enrolat a la Resistència francesa, fou pres i reclòs al camp de concentració de Gusen on va escriure prop de dos-cents poemes en papers de fumar, d’amagat. Aquesta experiència, podria respondre a la necessitat de veure reflectida en la literatura la pròpia història personal, per traumàtica que sigui, com una manera de dignificar la pròpia existència. Escriure el dolor, no és igual que descriure’l.
Adorno matisarà anys més tard el seu judici, sense recusar-lo. Ho farà, en part, gràcies a la valoració dels poemes de Paul Celan. El que no és possible després d’Auschwitz, segons Adorno, és escriure poemes com abans, ja que hi ha hagut una ruptura que ha canviat el contingut de les paraules, la relació del llenguatge amb l’experiència i que ens obliga a pensar el món modern a la llum de la catàstrofe que l’ha transformat per sempre.
Malgrat la radicalitat del veredicte d’Adorno, aquest va tenir un impacte molt fort sobre tota una generació d’intel·lectuals, especialment alemanys, apareguts després de la Segona Guerra Mundial.
Les properes setmanes us presentarem alguns dels poetes més destacats d’aquesta trista tradició i que en certa manera no són aliens a dos problemes que es plantejava Adorno: el fet d’escriure poesia des de la mateixa tradició cultural que havia gestat la barbàrie dels camps, i l’experiència colpidora de fer-ho precisament en la llengua dels botxins.
Per saber-ne més:
Adorno, Thedor W. Dialéctica negativa ; La jerga de la autenticidad. Madrid: Akal, 2011.
Planas, Rosa. Literatura i holocaust: aproximació a una escriptura de crisi. Palma de Mallorca: Muntaner, 2006.
Traverso, Enzo. La historia desgarrada: ensayo sobre Auschwitz y los intelectuales. Barcelona: Herder, 2001.
Deixa el teu comentari!