Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. La última llamada

5 octubre 2015 Sense Comentaris

La última llamada/Empar Fernández. Barcelona: Versátil, 2014

Empar Fernández (Barcelona, 1962) és llicenciada en Psicologia Clínica i Història Contemporánia. Treballa com a professora d’ensenyament secundari i col•labora habitualment en varies revistes en temes d’educació. La seva primera novel·la Horacio en la memòria va guanyar el premi Caceres 2000. L’any 2004 va començar la seva col·laboració amb Pablo Bonell Goytisolo amb el llibre Cienfuegos,17 agosto. Ambdós van crear el inspector Santiago Escalona protagonista de les novel·les: Las cosas de la muerte, Mala Sangre i Un día para morir. Va ser finalista del IX Premi Unicaja Fernando Quiñones amb El loco de las muñecas i va guanyar el premi Rejador de Novela Breve amb La cicatriz. La última llamada és la seva darrera novel•la.
La història comença quan Noemí Monteagudo desapareix una nit de l’any 2009. Julio, el seu pare, viu especialment turmentat perquè no va atendre la darrera trucada que va fer Noemí abans de desaparèixer i això provoca que quan el detectiu privat que va contractar li diu que deixa el cas perquè no es pot fer res més demani ajut a una mèdium que té un programa de televisió.
L’escenari principal barceloní de la novel•la és el Districte de Les Corts, tot i que hi ha alguna referència a l’Eixample, Horta i Ciutat Vella.
Com sempre, us donem un petit tast del llibre:
Yolanda cerró el libro a su pesar. El metro se detenía ya en el atestado andén de Diagonal y le resultaba imposible continuar leyendo y seguir a la vez al tropel de gente que descendía del vagón mientras esquivaba a la multitud que pretendía subir a él. Cuando alcanzó la calle no solo no llovía sino que se habían abierto claros por los que llegaban hasta los paseantes las últimas luces de un nuevo atardecer rojizo. “Cel rogent, pluja o vent”, recordó haber oído en algún lugar y pensó que los días lluviosos no habían acabado. No importaba. Nada importaba. Yolanda hubiera jurado que podía sentir la sangre circular por sus venas. Hacía más de tres años que Yolanda, la hermana mayor y el vivo retrato de la desaparecida Noemí, no sentía tantas ganas de vivir.

La última llamada

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.