La segona etapa és la carretera de Sants. Aqui teniu dos fragments, un que parla d’una casa abandonada, que era una antiga seu del PSUC i que en la imaginació de la colla d’amics del Toni era una casa embruixada.

[Pàg.7]: Entre un magatzem de terrissa, propietat d’un comerciant de plats i olles de la carretera de Sants, i un dipòsit de ferralla s’alçava la casa encantada, un edifici de dos pisos deshabitat que, segons deien, durant la guerra havia servit de txeca. El lloc tenia mala fama i hi havia qui afirmava que algunes nits se sentien els gemecs dels torturats per la policia política. La casa tenia sis finestres, totes enreixades de ferro, les de la planta baixa reforçades amb una espessa tela metàl·lica i uns taulons de fusta.

[Pàg. 111]: Les sobretaules duraven fins ben entrada la tarda i al capvespre tota la família, tret de la senyora Caterina, anava a fer un tomb per la carretera de Sants.(…)

CARRETERA DE SANTS: Entre el passatge de l’Espanya Industrial i Rambla de Badal, l’antic camí de Madrid pren el nom de carrer de Sants o carretera de Sants, encara que segueix en línia recta des de la carretera de Collblanc fins al carrer de la Creu Coberta. Aquesta via fa de carrer Major. El nom, el mateix que el barri, prové de l’antiga església de Santa Maria de Sants, la primera construcció de la qual data del segle VIII i que va ser anomenada així per recordar una violenta persecució romana contra els cristians que va omplir el poble de màrtirs. El carrer de Sants està avui organitzat com un eix comercial.

Font:

Els secrets dels carrers de Barcelona. José Luis Caballero i David Escamilla. Teià: L’arca, 2009.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina