Recordem Rupert Brooke
Aquest mes recordem el poeta anglès Rupert Chawner Brooke, mort fa cent anys durant la Primera Guerra Mundial, i segurament un dels autors més representatius de la figura tràgica del poeta-soldat. Nascut el 1887 a Warwickhsire, Anglaterra, Brooke va estudiar a la Rugby School i, posteriorment, a Cambridge. Els seus primers treballs es caracteritzen per la idealització de la natura. L’espai és bucòlic, i el to, líric, entusiasta, fins i tot innocent. Poems, el primer recull dels seus poemes, no es publicaria fins el 1911.
En el món literari va aconseguir una reputació sòlida. El seu intel·lecte i la seva encisadora aparença –Yeats digué d’ell que era el jove més bell d’Anglaterra– van ajudar-lo a establir relació amb grans personalitats, com ara Virgina Woolf i altres membres del grup de Bloomsbury. Formà part d’un grup anomenat “poetes georgians”, i fou un dels responsables de l’antologia Georgian Poetry (1911-1912), que aplegava textos d’autors que expressaven lliurement els sentiments tot refusant els convencionalismes.
Brooke va viatjar per Amèrica del Nord, Nova Zelanda i l’Oceà Pacífic. En aquest període les creacions de Brooke reflecteixen una major maduresa. En esclatar la Guerra, Brooke es va allistar. Poc temps abans de morir, i sense mai arribar a veure el combat, va escriure cinc sonets que el farien enormement popular a Anglaterra. El més destacat, El soldat, va ser publicat al The Times Literary Supplement i llegit des del púlpit a la Catedral de Sant Paul el diumenge de Pasqua de 1915. El recull més famós dels seus poemes, 1914 & Other Poems va ser publicat un mes més tard, i seria reimprès onze cops abans no acabés l’any.
A la biblioteca disposeu de Poemes (Adesiara, 2011), un recull representatiu de les etapes de la seva trajectòria, traduït per Marià Manent i amb pròleg de Carles Riba. També el trobareu a l’antologia Tengo una cita con la muerte (Linteo, 2010).
Deixa el teu comentari!