Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novel·la barcelonina, Novetat

El lector opina

4 juliol 2015 Sense Comentaris

Set dies de gràcia

de  Carla Gràcia Mercadé

Barcelona : Rosa dels Vents i Grijalbo, 2014. Demaneu la compra o la reserva d’aquest document.

El títol Set dies de gràcia, ja comença amb un joc de paraules: el nom de l’autora, el seu lloc d’origen, l’aleshores municipi independent on transcorren els fets, i també l’ambivalència entre el concepte “de gràcia” habitualment referit a situacions excepcionals aquí emmarcat en la treva concedida als ciutadans en el que fou un setge en tota regla i no l’únic. Una setmana de durs atacs amb bombardejos continuats a causa de les revoltes populars que s’alçaren a diversos pobles del Pla de Barcelona amb motiu de la coneguda Revolta de les Quintes l’abril de 1870.

A l’inici, una frase resumeix molt bé l’esperit que serveix de fil conductor: “Perquè la història d’una família pot ser tan convulsa com la d’un poble”. La narració està estructurada en forma de dietari resumint els aconteixements durant els set dies que durà la revolta; reforcen aquest caràcter cronicista també la transcripció de bans i crides oficials a diaris de l’època o exposats en cartells. No obstant, els gairebé més del doble de capítols van intercalant, a manera de falques amb flaixos del passat, el teixit que va completant un tapís o més aviat un trencaclosques per la profundidat emotiva, fascinant i crueltat de molts moments i actituds dels personatges buscant entendre-ho tot, gairebé tot.

L’aleshores Plaça d’Orient, amb l’Ajuntament per bandera, passa a ser l’epicentre de la seva vida i dels fets que els marcaran per sempre. Un plànol a tall d’il·lustració és dibuixat a les contracobertes. Gràcia, considerat de sempre un barri rebel, tradicionalment esquerrà i republicà reivindicatiu fou decisiu en els conflictes que es narren amb una gran passió i profunda sensibilitat. Es fa ressò dels moviments obrers, veïnals i associatius que comencen a fer-se forts i esdevé un al·legat a la  memòria col·lectiva entesa sobretot com una manera de fer  justícia i descobrir la veritat.

Retrata de manera molt precisa i gràfica la societat catalana del segle XIX: la classe burgesa representada per la família Lledó, propietaris del Vapor i obrers que hi treballen junt amb el personal del servei. En algun moment s’entrecreuen fet que genera un canvi de papers més o menys sabut, més o menys volgut. Personatges de ficció per a uns fets ben reals.

A mesura que es va descabdellant el manyoc dels records ple dels secrets de cadascun es fan palesos els valors, posicionaments i sobretot sentiments: afloren la valentia/covardia, amor/frustració, ambició/resignació, fidelitat/traïció, oblit/venjança… Transcorren en paral·lel el món exterior amb el món interior en dos plans que conflueixen: el present compromès i decisiu amb el passat fosc, ple de misteris. Abunden les imatges literàries. Els puntals i referents que marquen el tempo tothora: ara els repics provinents del campanar tocant persistentment a sometent i ahir el rellotge de la Casa Lledó que marcava els moments més àlgids com hores que cauen a pas gegant sempre sota “la titil·lació de les tres-centes cinquanta-quatre llàgrimes de l’aranya de cristall”.

Fins i tot la manca de documentació existent del període té un reflex en l’assalt al consistori i crema dels arxius recreats. La referència a la censura es palesa en el tancament d’una impremta on s’han segrestat les seves publicacions; el setmanari recentment creat pot al·ludir a La Campana de Gràcia que neix aleshores. La campana “Marieta” ha passat a la història com el bastió i símbol de la lluita dels moviments llibertaris, en aquest cas protagonitzada bàsicament per dones: les campanades que criden amb valentia són la Marianna que pren el relleu de tantes dones lluitadores i que, concretament va ressistir per ajudar a escapar els vilatans perquè “no tenia res a perdre” i es volia salvar.

En qualitat de primera novel·la i amb una versió també al castellà ha estat premiada per Òmnium Cultural (2014). L’abril d’enguany s’ha celebrat la novena recreació teatralitzada de la Revolta. Sol·liciteu el llibre a la Biblioteca i descobriu-ne l’entrellat. De ben segur que no us deixarà indiferents.

ANNA NICOLAU PAYÀS

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.