Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel- Juan Marsé recomana…Fred als peus, de Àngel Casas

12 juny 2015 1.150 views Sense Comentaris

9788477273615Fred als peus / Àngel Casa.- Barcelona : Quaderns Crema, 2002

Àngel Cases i Mas va néixer a Barcelona al 1946 al barri de Sants. Crític musical i periodista va col•laborar en diferents mitjans escrits com Tele/estel, Tele/expres i Serra d’Or, El Correo Catalán, Mundo Diario i a la revista Fotogramas. Va treballar a diferents ràdios Cadena Ser, Radio Nacional de España i Catalunya i a la televisió espanyola i a la TV3. S’ha jubilat al 2015 sent director de BTV, la televisió de Barcelona.
Ha escrit dues novel•les Fred als peus (2002) i L’home a qui se li precipitaven els esdeveniments (2005).

Fred als peus és un acudit molt popular als anys 50 : Diu que hi ha un home, a la parada del tramvia, picant de peus a terra com si intentés ballar claqué. Se li acosta un altre, amb to de complicitat, li pregunta:-¿Què, Fred Astaire?. I l’altre li respon:–No, no fred als peus.

Aquest acudit avui no ens fa gràcia, però ens explica el fred que es podia passar a la Barcelona als anys 50.

Aquesta novel•la és un testimoni d’un nen fins que arriba a jove. La novel•la té vint-i-un capítols farcits de les vivències personals explicades des del punt de vist d’un nano de Sants que escolta la radio i llegeix el TBO.

Joan Salellas , protagonista de Fred als peus viu amb els seus pares i les seves dues germanes al primer segona d’una casa de tres plantes i sis veïns. A l’escola li ensenyen “los principios fundamentales del movimiento, el Espiritu nacional i la Historia Sagrada,” a cops, els maristes no els hi calia cap títol de mestre per ensenyar, només els hi calia la vocació; després va anar als salesians, missa diària, cants religiosos i més mastegots.
Però en Joan va anar creixent i fent amics. Amb la seva colla malgrat la irracionalitat de certes situacions troben moments per divertir-se, com amb la penya “La Gorra.” Mudats amb americana, camisa blanca i corbata s’apunten a totes les trobades gastronòmiques de les que aconseguien invitacions. Fills del pa amb oli i sucre, néts de les farinetes aquells saraus són una “festassa de la golafreria”.

Sants era un barri obrer i a la Barcelona de la postguerra, gràcies a la castellanització en deien Sans. Els seus veïns quan anaven al centre de la ciutat deien que baixaven a Barcelona, de fet Sants havia estat un poble de les afores de Barcelona. Però per en Juan Salellas serà sempre la pàtria, ja que per a ell “la pàtria és l’espai i els temps de la infantesa i l’adolescència i tot el que cap en aquell àmbit. Això és el que et determina, la resta són circumstàncies sobrevingudes.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.