LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Juan Antonio Masoliver Ródenas

Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Juan Antonio Masoliver Ródenas

2 juny 2015 Sense Comentaris

“Soy Masoliver / buscando compañía / como un espejo en una casa oscura / Si no me miras, no me encuentro / ni encuentro mi pasado. / Antes de ser yo viví / la vida que no recuerdo. / No estaba solo. / Vivía / la plenitud del vacío. / Ahora soy / las palabras inútiles que escribo / tratando de encontrarme.”

Tot el que puguem afegir a aquest poema que obre Paraísos a ciegas pot semblar sobrer, així que de la biografia de Juan Antonio Masoliver Ródenas només apuntarem que va néixer el gener de 1939 a Barcelona, va tenir una infància molt marcada per l’espai familia d’Ocata, al Masnou (on rep la influència del seu oncle, l’escriptor Juan Ramón Masoliver), i que en acabar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona –i després de passar per Itàlia i Irlanda– es va instal·lar a Anglaterra, on va ser professor de literatura espanyola i hispanoamericana a la Universitat Westminster de Londres. A més de ser conegut per la seva obra poètica i narrativa, Masoliver Rodenas ha traduït, entre altres, autors com Cesare Pavese, Djuna Barnes, Carson McCullers o Nabokov. També és un dels crítics literaris més destacats de La Vanguardia.

El 1986va publicar El jardín aciago (1986). El seguirien poemaris com La casa de la maleza (1992), En el bosque de Celia (1995), o Los espejos del mar (1998), que podeu trobar, amb poemes que es remunten al 1977, al volum Poesía reunida que va publicar El Acantilado el 1999. Posteriorment ha publicat a la mateixa editorial La memoria sin tregua (2002), Sònia (2008), i Paraísos a ciegas (2012).

Afirmar d’un poeta que és inclassificable s’ha convertit en un lloc comú, i certament ens diu ben poca cosa, però sembla obligat en el cas que ens ocupa, fins al punt que Andrés Sánchez Robayna ha escrit –en la introducció a Poesía reunida– que la singularitat de la seva escriptura l’ha allunyat sempre de grups generacionals o antologies que poguessin limitar-la o dissoldre-la. Però, quins són els trets que la fan singular? Sánchez Robayna en detalla alguns. Formalment, un llenguatge realista, sovint irònic, que defuig els estereotips i les convencions suposadament realistes, com ara el rebuig de paraules considerades malsonants. També l’experimentació lingüística, en la línia d’autors que l’han influït, especialment César Vallejo, Vicente Huidobro i Juan Ramón Jiménez.

Pel que fa a la temàtica, la infància i l’erotisme són recurrents en la seva obra. L’erotisme hi apareix vinculat alhora amb els límits del llenguatge i amb la memòria, que porta el poeta a la infància destruïda, no recuperable, lligada al record d’un espai designat amb el nom d’Otaca (per Ocata), el Masnou de l’Espanya dels anys 40 i 50.

Poesia de J. A. Masoliver Ródenas a les Biblioteques de Barcelona: