Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Monogràfics, Novetat

Cicle novel·les i novel·listes de la Primera Guerra Mundial: La por

13 juny 2015 634 views Sense Comentaris

La por

de Gabriel Chevallier

Barcelona : Quaderns Crema, 2009. Demaneu la reserva d’aquest document

traducció de Pau Joan Hernández

Narrat en primera persona, i dividit en dos parts amb diversos capítols cadascuna, ve a ser una mena de novel·la- assaig i crònica periodística. Relata els esdeveniments que el mateix autor presencià en primera línia al front, a la guerra. Ens parla de la conductes sense escrúpols ni sentiments per part dels alts càrrecs, de la crueltat, de la ràbia, deles desigualtats, de l’odi, dels ferits, de la por… El principal protagonista d’aquesta novel·la és la mateixa Guerra.

El llibre comença amb la següent cita del filòsof Blaise Pascal: “Hi pot haver res de més ridícul que un home tingui dret de matar-me perquè viu a l’altra banda del riu i el seu príncep té disputes amb el meu, encara que jo no en tingui cap amb ell?”. 

Segons Bernard Pivot, un dels crítics literaris francesos de més prestigi, considera que, aquesta novel·la “és un dels millors llibres que existeixen sobre la Primera Guerra Mundial”.

Gabriel Chevallier (Lió, 1895-Canes, 1969). Va ser cridat a files l’any 1914. Tot i haver estat ferit l’any 1915 a Artois, va romandre a primera línia de combat fins el 1918. De retorn a la vida civil, va exercir de periodista, dissenyador, representant i petit industrial. La seva obra completa consta de més de vint llibres. Només ha estat traduïda al català i al castellà aquesta novel·la (El acantilado i Quaderns Crema, 2009).

Aquest fragment del llibre (extret de la contraportada del mateix) parla per sí mateix:

« … Respongui, doncs. Li estem preguntant què ha fet!
»—¿Sí?… Doncs bé: he caminat nit i dia, sense saber on anava. He fet exercici, he passat revista, he cavat trinxeres, he transportat rotlles de filferro i sacs de terra, he fet guàrdia a les espitlleres. He passat gana sense tenir res per menjar, set sense tenir res per beure, son sense poder dormir, fred sense poder-me escalfar, polls sense poder de vegades gratar-me… Vet aquí!
»—¿Això és tot?
»—Sí, això és tot… O més aviat, no, això no és res. Us diré quina és la gran ocupació de la guerra, l’única que hi compta: he passat por».

 

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.