Enguany es compleixen 750 del naixement d’un dels poetes més universals de la literatura. L’obra de Dante Alighieri (Florència, 1265 — Ravenna, 14 de setembre de 1321), també conegut a Catalunya com a “el Dant”, pertany sense dubte als clàssics, sobretot pel que fa a la seva obra més coneguda, que ell titulà Commedia i Boccaccio rebatejà, amb fortuna, com a “Divina Commedia”.

La vida de Dante fou marcada per la seva participació en la convulsa vida política de la seva ciutat: conseller, ambaixador… el 1302 haguè d’emprendre l’exili, que el portà a Verona, a la Lunigiana, i a Ravenna, on moriria el mateix any que posava fi a la tercera part de la Commedia.

A més de la seva obra de més renom, Dante va escriure també les conegudes com a obres poètiques i les doctrinals. Les  poètiques, en italià, pertanyen al corrent stilnovista. En formen part la Vita Nova, i moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el títol genèric de Rime. La Vita Nova conté una sèrie de poesies amoroses dedicades majoritàriament a Beatriu. Les Rime, també stilnovistes, tot i que predominar-hi el tema amorós, són més variades. S’hi destaquen les dedicades a Beatriu, i també les rime pietrose, a donna Pietra, amb marcada influència del poeta Arnaut Daniel. 

Pel que fa a les obres doctrinals, destaquen el: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia (les dues darreres, escrites en llatí). El Convivio havia d’incloure  catorze  comentaris de cançons originals seves, però només arribà a escrirue’n tres, a més de la introducció. De vulgari eloquentia, també inacabada, és una defensa de les llengües vulgars, sobretot com a llengües literàries. Finalment, a De Monarchia proclama la independència de l’estat i de l’esglèsia.

[Font: Enciclopèdia.cat]

 

A la biblioteca trobareu diverses traduccions de les obres de Dante:

 

Comedia. Barcelona: Seix Barral, 2004. 3 vols. Traducció i notes d’Ángel Crespo.

De vulgari eloquentia. Vic: Eumo, 1995. Traducció de Pep Gómez Pallarès.

Divina comèdia. Barcelona: Edicions 62, 1986. 2 vols. Traducció de Josep Maria de Sagarra.

Divina comedia. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 2003. 3 vols. Traducció i notes d’Ángel Crespo. Il·lustracions de Miquel Barceló.

Libro de canciones y otros poemas. Tres Cantos: Akal, 2014. Traducció de Raffaele Pinto.

Monarquía. Madrid: Tecnos, cop. 1992. Traducció i notes de Laureano Robles Carcedo i Luis Frayle Delgado.

Saps la terra on floreix el llimoner? Barcelona: Proa, 1999. Recull de poemes de Dante, Petrarca i Miquel Àngel. Traducció de Miquel Desclot.

Vida nova. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Traducció de Manuel de Montoliu.

 

I també:

AUERBACH, Eric. Dante, poeta del mundo terrenal. Barcelona: El Acantilado, 2008.

BRUNI, Leonardo. Vides de Dante i de Petrarca. [Martorell]: Adesiara, 2014

CRESPO, Ángel. Dante y su obra. Barcelona: El Acantilado, 1999.

SANTAYANA, George. Tres poetas filósofos: Lucrecio, Dante, Goethe. Madrid: Tecnos, cop. 1995.

 

…

Categories; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia Tags: Biblioteca Mercè Rodoreda, Dant, Dante, Poesia, Recordatori