Al maig… Ewa Lipska
Aquest mes de maig us proposem la lectura d’Ewa Lipska, una de les poetes poloneses més importants de la seva generació. Neix a Cracòvia l’any 1945 i estudia pintura a l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat. Ha desenvolupat la seva carrera professional, com a especialista en poesia, en el món editorial, en diverses revistes, diaris i editorials. Dirigeix l’Institut Polonès de Viena entre els anys 1991 i 2001.
Com a poeta, debuta l’any 1967 amb el poemari Wiersze. Des de llavors ha publicat més de vint reculls de poemes i diverses antologies. L’últim en publicar-se, l’any 2007, ha estat Pomarańca Newtona (Naranja de Newton) i la seva primera novel·la, Sefer, l’any 2009.
El treball de Lipska ha obtingut diversos reconeixements i premis literaris, i els seus llibres han estat traduïts a més de quinze llengües (inclosos l’anglès, el català, el francès, l’alemany, el castellà, el suec…).
Per raons cronològiques i pels temes dels seus primers poemes, tot i que sempre ha defensat la seva independència com a creadora, es considera Ewa Lipska membre destacat de la denominada “generació del 68” (que no remet al maig francès, sinó a la crisi polonesa d’aquell mateix any), també coneguda com a “Nowa fala” (“Nova Ona”) a la que també pertanyen poetes tan significatius com Stanisław Barańczak, Adam Zagajewski, Ryszard Krynicki o Julian Kornhauser. Aquests primers poemes s’inspiren en esdeveniments quotidians i en emocions ben habituals, sense establir mai grans generalitzacions. En aquestes primeres obres, escèptiques i paradoxals, s’ha vist la influència de la gran poeta Wisława Szymborska. Pel contrari, en les seves obres més recents s’adverteix una major complexitat conceptual i formal, que es tradueix habitualment en una profusió de complexes metàfores que es desenvolu-pen, amb freqüència, en un espai oníric i surrealista, que suggereix que la imaginació és la única via d’escapament d’un món ple de perills i de sofriment.
L’obra de Lipska ha estat descrita opotunament com d’“escepticisme surrealista” per a referir-se a la manera en què, en els seus poemes, es conjuguen les experiències prèvies dins de la tradició poètica polonesa amb un procés de cerca i recuperació de formes i registres expressius sota la lucidesa d’una elegant ironia. En allò formal, s’interessa pels recursos lingüístics que l’idioma posa a disposició, els jocs de paraula, les paradoxes i les endevinalles.
La poesia d’Ewa Lipska manifesta una clara consciència del pas del temps, de les experiències viscudes, de la situació de solitud i desemparament de l’ésser humà, però eludeix l’excés de patetisme: sentiment sí, però no pas sentimentalisme.
Us deixem amb un tast, el poema “Res no és segur“:
…
Pots tornar-te boig
La moneda de la follia pots bescanviar-la per geni.
Res no és segur.
De deu testimonis
Presents a la sala
L’onzè declararà
Que ets culpable.
Et poden dur en una safa la nació.
Te la pots estimar per por
O per amor.
Pots criar uns llegums
Que t’emmetzinaran.
La teva col·lecció d’armes
Pot afusellar-te.
Demà pot haver-hi sort
Encara que sigui dimarts.
Res no és segur.
Fins i tot el càncer del meu cos
No se sent segur del demà.
..
Poesia d’Ewa Lipska a les Biblioteques de Barcelona
- La astilla; La naranja de Newton. Gijón: Trea, 2010.
- Eixida d’emergència. Lleida: Pagès, 2004
- Flors artificials: seminari de Traducció Poètica de Farrera, XI. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes; Vic: Emboscall, 2008.
..
Deixa el teu comentari!