Cartes completes (1960-1983) / Mercè Rodoreda, Joan Sales ; a cura de Montserrat Casals.-  Barcelona : Club Editor, 2008
L’any 1960 la Mercè Rodoreda va presentar al premi Sant Jordi de 1960 la novel•la La Colometa. No el va guanyar. Joan Fuster, membre del jurat, i Joan Triadú li diuen a Joan Sales, editor, que La Colometa ( La plaça del Diamant) és una bona novel•la. Joan Sales escriu a la Mercè Rodoreda demanant-li una copia de la novel•la rebutjada pel jurat del premi Sant Jordi. Així comença una relació de més de vint anys que va més enllà de la relació que pot haver-hi entre escriptora  i editor.

Són més de vint anys de correspondència, Joan Sales (Barcelona1912-Barcelona1983) i Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983). Amb aquestes cartes ens deixen una novel•la històrica. Les cartes són un testimoni de com va canviant la industria editorial de Barcelona i la realitat cultural de Catalunya, sobre tot pel que fa a la llengua, primer amb la censura que dura fins el 1966 i el gran canvi especialment a partir del 1975 que és quan s’acaba el franquisme.

Joan Sales viu a Barcelona, al Carmel, però sempre que pot va a Siurana sobre tot si fa calor a Barcelona. La Mercè Rodoreda durant aquests anys viu a cavall de Ginebra , Paris, Barcelona i a partir del 1972 a Romanyà. Mai se sap ben bé on és.

En aquestes cartes Joan Sales, l’editor, envia a la Mercè Rodoreda les liquidacions dels drets d’autor i anem veient el canvi de l’ofici d’editar llibres a la industria editorial. Barcelona és una ciutat amb gran activitat editorial. El 1964 reprèn Proa amb la seva històrica col•lecció taronja. El 1967 el Grup Planeta s’interessa per l’edició de novel•les en català. Per altre cantó, Sales explica com va canviant el negoci editorial, amb l’aparició de l’òfset, sistema d’impressió. És més car i s’han d’imprimir més exemplars per edició i això té un impacte en les edicions en llengua catalana, ja que hi ha pocs lectors en català.

Joan Sales i Mercè Rodoreda tenen una relació que va més enllà de la que pot haver-hi entre editor i escriptora. Sempre s’escriuen amb el vos però són uns bons amics que comparteixen emocions, inquietuds i decepcions. Hi troben liquidacions de drets d’autor molt detallades, però també la influencia que té l’editor sobre l’escriptora quan s’ha de decidir un títol o afegir un capítol en una novel•la, a vegades per que cal a la novel•la i també per fer créixer el volum per tal de justificar que el preu sigui un volum doble i poder vendre’l per més diners.

Els comentaris sobre els premis literaris, de les revistes culturals, dels escriptors, d’altres editorials són molt interessants i reveladors de com ells vivien una situació diferent i complicada pel fet d’escriure en una llengua que va passar de ser prohibida a censurada com a sospitosa i per segons quins cercles ignorada i menys tinguda. Però tot això canvia amb la vinguda de la democràcia. Però ells ja són grans i no es deixen arrossegar per la nova situació política. Ells ja havien viscut el seu compromís amb la història amb la Catalunya republicana.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes