La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Historia de Dios en una esquina, de Francisco González Ledesma
Historia de Dios en una esquina / Francisco González Ledesma.- Madrid: Júcar, 1991.
Francisco González Ledesma i el seu personatge Méndez… això són paraules majors. Una nena mor, i en la investigació Méndez no només recorrerà els seus carrers del Xino, arribarà fins a Egipte. Méndez fora del Xino és com un peix fora de l’aigua, però si hem de ser sincers, un policia com Méndez, honrat, amb ideals, llegit… Méndez està permanentment com un peis fora de l’aigua, però això provoca situacions interessants. Com sempre que parlem dels llibres de González Ledesma, per més negres que siguin sempre hi ha dos trets característics, tendresa amb les víctimes i amb els perdedors (que són víctimes del seu destí) i humor, molt sentit de l’humor, una mica negre, però que esdevé el segell característic del tàndem autor personatge González Ledesma–Méndez.
Serveixi aquesta recomanació com a homenatge pòstum a un autor que ens ha fet passar tant bones estones.
“-No, no he oído hablar de ella, pero le confesaré que en principio tampoco me interesa. Usted, Méndez, sólo tiene amistad con mujeres llenitas y pervertidas que usan combinaciones color malva, tienen discos de canto gregoriano para acompañar los pecados y, desde luego, tratan de corromper a un sobrino inocente y pobre. Si Palmira Rossell es de ésas, más vale que hablemos de otra cosa.
Acababan de atravesar la calle Urgel y ascendieron por ella en lugar de descender, dejando así a su espalda el mercado de San Antonio y las viejas Rondas. Era aquél un mundo estricto, cerrado y meticuloso donde cada movimiento de las mujeres, cada mirada de los hombres tenían cien años de antigüedad. Un mundo amado por Méndez, que conocía los portales, los rótulos de los establecimientos, la vida sencilla y a la vez secreta de sus gentes. Quizá por eso, porque aquél era un mundo que Méndez amaba, Carlos Bey se sorprendió de que se alejaran de él.”
Deixa el teu comentari!