Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

A l’abril… Sharon Olds

2 abril 2015 Sense Comentaris

Aquest mes d’abril us volem parlar de Sharon Olds (San Francisco, 1942), una autora molt coneguda al món anglòfon, però encara no tant al nostre, on ha estat poc traduïda.

Sharon Olds ha publicat Satan says (1980, Satán dice), The dead and the líving (1983, Los muertos y los vivos), The Gold Cell (1987), The father (1992, El padre), The wellspring (1996), Blood, tin, Straw (1999), i The unswept room (2002).

El seu treball és considera influenciat per la tradició de Walt Whitman com una celebració del cos, en tots els seus plaers i dolors. L’estil és accessible i directe; molt sovint ulitiltza el vers lliure i les narracions en primera persona, amb una veu poètica versàtil i precisa que pot recrear des d’imatges molt esgarrifoses a imatges molt belles, amb una veu íntima alhora que desapassionada, misteriosa i tranquil·la. Una veu que sembla narrar uns esdeveniments que són personals però que semblen aliens, amb ulls freds de periodista.

Aquí en teniu un tast, el poema “Les víctimes”:

 

Cuando mi madre se divorció de ti nos alegramos. Aguantó y
Aguantó, en silencio, todos esos años y entonces
Te echó, de repente, y sus
Hijos lo aplaudieron. Luego te despidieron, y
Nos reímos pícaramente, igual que la gente se sonreía cuando
el helicóptero de Nixon despegó de la Pradera
Sur por última vez. Sentimos un cosquilleo
Al pensar cómo te quitarían la oficina,
También tus secretarias,
Tus almuerzos con tres whiskys dobles,
Los lápices, tus resmas de papel. ¿Recobrarían
También los trajes, aquellos esqueletos
Oscuros colgados en tu armario, y las puntas
Negras de los zapatos con tus anchos poros?
Ella nos había enseñado a aceptarlo, a odiarte y aceptarlo
Hasta que removimos su conciencia para
Aniquilarte, padre. Ahora me
Cruzo con vagabundos en las puertas, cuerpos
Como babosas blancas que resplandecen a través de los jirones de
Sus trajes de légamo compacto, las aletas inmundas de sus manos, el fuego sumergido
De sus ojos, barcos hundidos con sus
Faroles encendidos, y me pregunto quién les aguantó y
Aguantó en silencio hasta que lo habían
cedido todo y nada les
quedó ya sino esto.

La poesia de Sharon Olds retrata gràficament tant escenes i personatges de la vida familiar, com esdeveniments de la política mundial. És intensament personal, emocional i mordaç; la seva contundent franquesa s’ha guanyat elogis, però també força crítiques (que la titllen d’autoindulgent i sensacionalista).

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements per la seva obra: el premi Pulitzer, el premi Lila Wallace-Reader’s Digest, el National Books Critics Circle Award, el premi de poesia Harriet Monroe, el premi del San Francisco Poetry Center, entre d’altres. A banda del reculls de poesia, ha escrit extensament en publicacions periòdiques com The New Yorker, Poetry, The Atlantic Monthly i altres.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.