La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Incerta Glòria
Incerta glòria /Joan Sales.- Barcelona: Club editor, 1999
Joan Sales ( Barcelona 1912-1983) escriptor, traductor i poeta va estudiar Dret a Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola va graduar-se a l’Escola de Guerra i va ser nomenat oficial. Va anar als fronts de Madrid i d’Aragó. Acabada la guerra es va exiliar a França i a Mèxic passant per la República Dominicana. Torna a Barcelona al 1948 i va fer d’editor amb Xavier Benguerel, amb el segell de Club de l’editor que tenia la col·lecció el Club del Novel·lista especialitzada en les novel·les d’autors en llengua catalana. Entre altres ells van editar La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda, Bearn o la Sala de les nines de Llorenç Vilallonga.
Incerta glòria, primer prohibida i després mutilada pels censors del règim, premi Joanot Martorell del 1955, es va publicar el 1956 i no es va publicar sencera fins el 1971. En llegua francesa es va publicar el 1962 i va rebre bones crítiques. L’any 2014 The economist va escollir Incerta glòria entre els deu títols més interessants de l’any .
En Joan Sales va anar treballant i ampliant la seva novel·la fins al punt que l’últim capítol acaba sent una novel·la independent sota el títol de El vent de la nit.
Incerta glòria és l’historia de tres amics i dues dones, situada en el context de la guerra civil en un dels pitjors fronts, el d’Aragó. Uns joves que creuen que poden canviar el món, però la realitat de la guerra farà que el món els hi caigui a trossos. Són els perdedors, les víctimes i tota la vida portaran la tristesa de la mort, la gana i la desesperança al cos.
La primera part de la novel·la són les cartes que escriu en Lluís des del front d’Aragó al seu germà Ramon que està a la rereguarda. En Lluís a Olivel coneix a la Carlana una dona sola, amb molt passat i que vol assegurar el futur dels seus fills bastards regularitzant la seva situació i per aconseguir-ho utilitza a en Lluís que te una certa debilitat cap a ella.
La segona també és epistolar. La Trini, companya de Lluís, des de Barcelona on hi cauen bombes i no hi ha ni menjar ni medicines escriu al amic comú en Soteràs, egocèntric, intel·ligent, un personatge peculiar. En Soteràs que està també al front de l’Aragó és el protagonista de la novel·la encara que no ho sembli.
La tercera part no és epistolar, són les reflexions d’un seminarista que està al front amb en Lluís i el Soteràs. Aquests tres amics comparteixen la brutalitat de la guerra i l’amor cap a la mateixa dona, La Trini.
Els esdeveniments aniran condicionant i dirigint les vides de tots menys d’un que acabarà pagant amb la vida la seva manera de viure-la.
Des de Ginebra el 6 de gener del 1963 la Mercè Rodoreda envia una carta a en Sales on li diu el que pensa de la seva novel·la i comença així: “Acabo de llegir Incerta Glòria. És una novel·la que s’ha de llegir dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic d’una manera massa gràfica “ a un cop de puny al ventre”[…]”Encara no m’he refet d’aquesta lectura. Les descripcions de paisatges, moltes són impressionants, d’altres inefables, totes tan vives que sembla que no puguin ésser… ( Mercè Rodoreda-Joan Sales Cartes completes(1960-1983) a cura de Montserrat Casals 2008)
Deixa el teu comentari!