La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. El jardín colgante
El jardín colgante/Javier Calvo. Barcelona: Seix Barral, 2013
Javier Calvo es un escriptor i traductor literari, que va néixer a Barcelona l’any 1973. Es va llicenciar en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar estudis de literatura comparada en la Universitat Pompeu Fabra.Va publicar el seu primer llibre de relats el 2001, Risas enlatadas i la seva primera novel·la el 2003, El dios reflectante. Posteriorment, ha escrit: Los ríos perdidos de Londres (2005), Mundo Maravilloso (2007), Suomenlinna (2010) i El jardín colgante (2012), novel·la que va guanyar el premi Biblioteca Breve de 2012.
Calvo col·labora habitualment com a guionista del director de cinema Roger Gual, amb el qual va signar el guió de la pel·licula Remake.
La història de El jardín colgante comença quan els superiors d’Arístides Lao, que és un agent dels Serveis secrets molt intel·ligent, però que causa repulsió en els seus companys per seu aspecte físic , li posen al comandament d’una nova unitat,juntament amb Melitón Muria, per destruir la organització terrorista d’extrema esquerra Tropa d’Oposició Directa (TOD). Per al compliment de la seva missió, tracta de contactar amb Teo Barbosa, que és un infiltrat en la branca política de l’organització.
Els districtes barcelonins que tenen més protagonisme al llibre són Ciutat Vella i Eixample, però també surten Sant Martí, Sants, Horta-Guinardó i Sant Andreu.
A continuació us donem un petit tast del llibre:
“Diez minutos más tarde están los dos sentados en una mesa de mármol al fondo del salón del Café de la Ópera, junto a un grupo numeroso de homosexuales que beben café con anís en dos mesas arrimadas y flanqueadas de espejos. El humo del tabaco que llena el salón es tan denso que los camareros uniformados emergen como policías victorianos de la niebla, cargados con sus bandejas llenas, indistintos hasta que uno los tiene prácticamente encima. Barbosa está bebiendo una cerveza y Sara Arta un gin tonic.Los homosexuales de la mesa de al lado hablan muy alto, compitiendo entre ellos para hacerse oír, y de vez en cuando sueltan risotadas colectivas. Barbosa señala uno de los espejos labrados en el que Sara se está mirando de reojo.”
En definitiva, es tracta d’una novel·la que ens parla de la transició a Barcelona de forma al·legorica en el marc d’un enfrontament entre els serveis secrets i un grup terrorista, on ningú és qui sembla ser.
Deixa el teu comentari!