La biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. Tots els llocs em recorden a tu
Tots els llocs em recorden a tu/Núria Coll. Barcelona: Columna, 2013
Núria Coll (Tiana, 1980) és periodista, guionista i col•laboradora dels programes “Divendres” de TV3 i El Terrat de produccions. També és col•laboradora del programa la Tribu de Catalunya Ràdio i dirigeix la revista digital www.etselquemenges.cat. Anteriorment havia treballat a El Matí de Catalunya Ràdio, al programa Eduqueu les criatures i ha presentat El secret de l’estiu i La nit dels ignorants. També ha treballat a COM Ràdio i als serveis informatius de RAC1 i IB3 Ràdio. Pel que fa a televisió ha presentat El quadrat verd i El Club Respon a Barça TV i el programa d’entrevistes De boca en boca a TV Badalona. Els seus inicis se situen a Ràdio Ciutat de Badalona, on va presentar diversos programes d’actualitat i d’entreteniment. Tots els llocs em recorden a tu és la seva primera novel•la.
La protagonista del llibre és Susanna Ardèvol, jove periodista de la ràdio. La seva vida canvia quan Ferran,la seva parella, trenca amb ella. Per superar-ho tindrà l’ajut de les seves amigues, amb les quals es comunicarà principalment mitjançant whatsapp: Eli Rovira, dona adinerada preocupada per la moda; L’Ana Espada, que és paparazzi; i finalment,Martina Prous, que treballa com a dissenyadora gràfica a Pamplona.
La novel•la està plena de referències a restaurants, locals de moda i culturals de Barcelona.
Us donem un petit tast del llibre:
“M’agradava creuar els barris transversalment, travessar parcs que desconeixia, arribar a zones més comercials i apartar-me’n, seure en un banc i observar. Agafar el metro i baixar a qualsevol parada, entrar en una llibreria i tocar les tapes de tots els llibres, entrar en una botiga i sortir al cap d’un minut mandrosa d’haver de recórrer tants metres. Em penso que les bones idees que he tingut en aquesta vida m’han agafat caminant. No treballant, sinó caminant. I caminant caminant vaig arribar al cementiri del Poblenou. Abans de creuar la porta vaig resseguir amb la mirada totes les piseries del voltant. Em vaig imaginar les vistes d’alguns balcons: m’agradaria tenir vistes al cementiri del Poblenou? No m’entusiasmava la idea, tot i que molta gent, si pot, ho escull o s’hi acostuma. L’avantatge d’aquells pisos és que després de les tombes veien el blau del mar.”
En definitiva, es tracta d’una novel•la chick-lit desenfada, protagonitzada per dones que estan en la trentena i en la qual té gran importància l’ús del whatsapp.
Deixa el teu comentari!