Recordem Pessoa i “Orpheu”
A finals de març de 1915 sortia el primer número de la revista Orpheu, una publicació clau en la història de la literatura portuguesa. Comptava amb la participació, entre altres, de Fernando Pessoa, Mário de Sá-Carneiro i José de Almada Negreiros (autor del conegut retrat de Pessoa amb el segon número de la revista). A la introducció del primer número, Luiz de Montalvôr –un dels directors– presentava Orpheu com un “exili de temperaments artístics” que estimen l’art “com un secret o un turment”.
Però els seus “desitjos de bon gust i refinats propòsits en art” no van ser rebuts pacíficament. La premsa portuguesa recollia crítiques que sovint ridiculitzaven els joves escriptors, especialment pel que fa als poemes “16”, de Mário de Sá-Carneiro, i l’ ”Oda marítima” d’Álvaro de Campos (un dels heterònims de Pessoa). El soroll ajudà a què els exemplars s’esgotessin ràpidament. Pessoa escrivia en una carta: “Som el tema del dia a Lisboa […]. L’escàndol és enorme. Ens assenyalen pel carrer, i tota la gent –també la que no pertany al món literari- parla d’Orpheu”.
Aprofitant l’escàndol que va generar la revista, Pessoa i Sá-Carneiro van assumir la direcció del segon número, tot accentuant-ne el seu caràcter provocatiu, i donant a conèixer noms com el de l’artista plàstic Santa-Rita Pintor o el poeta Ângelo de Lima, internat al manicomi de Rilhafoles des del 1900.
Però la fi de l’aventura s’acostava: el juliol es retiraven del projecte Alfredo Guisado i António Ferro, sembla que per desavinences polítiques amb Pessoa. Sá–Carneiro marxava precipitadament a París, i el setembre anunciava que el seu pare no podia continuar finançant la revista: s’esvaïa així el projectat tercer número d’Orpheu.
Deixa el teu comentari!