Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

4 abril 2015 684 views Sense Comentaris

QUAN LA POESIA VIVIA A VALÈNCIA

Ausiàs March, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi. Tres poetes del Segle d’Or. A cura de Rosa Borràs i Vicent Borràs. Alzira : Bromera, 2014.

El Compromís de Casp, amb totes les conseqüències polítiques i socials que se’n van derivar, va ocasionar també un desplaçament gradual dels nuclis culturals catalans de  Barcelona cap a València. Aquesta circumstància va donar peu a una brillant florida literària, de la qual són exponents rellevants, a més de la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1405-1465), L’Espill de Jaume Roig (mort el 1478) o l’obra teològica Vita Christi d’Isabel de Villena (1430-1490), les figures d’Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Jordi de Sant Jordi, que van situar en un nivell molt alt el llistó de la poesia en llengua catalana. Ara, de la mà d’Edicions Bromera, ens arriba una selecta antologia d‘aquests tres poetes.

Ausiàs March (1400 – 1459), nascut en el si d’una família de la petita noblesa i fill del també poeta Pere March, va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià i de tota la tradició lírica en llengua catalana, i la seva poesia va tenir una repercussió notable en la lírica castellana fins al segle XVIII. La seva obra constitueix una reflexió profunda sobre tots els aspectes de la condició humana, expressada amb una veu d’una modernitat sorprenent.

Joan Roís de Corella (1435 – 1497) va ser un humanista, autor d’obres de caràcter religiós i profà, entre les quals destaca Tragèdia de Caldesa, breu descripció en prosa referent a un desengany amorós i Cançó d’opòsits, que reprèn un tema trobadoresc. La seva poesia reflecteix les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l’època medieval al Renaixement.

De la seva banda, Jordi de Sant Jordi, cortesà de vida breu, va néixer el 1400 i va morir l’any 1424, encara que se’n desconeix la data exacta. El seu cançoner és essencialment amorós, amb una actitud vinculada a la sensibilitat trobadoresca, que mantenia encara la vigència. Els seus Estramps, que exposen la idea del rostre de la dama reflectit en els ulls de l’amant difunt, són dignes de figurar entre els versos més bells de la tradició poètica en la nostra llengua. En la manera d’acostar-se a l’objecte amorós, deixa traslluir la influència de Petrarca.

Els poemes vénen precedits per un text introductori d’una quarantena de pàgines, en unto divulgatiu sense deixar de ser rigorós, a càrrec de Rosa Borràs i Vicent Borràs. Hi contextualitzen l’obra de cadascun dels tres autors i en repassen els trets estilístics més significatius, però també ofereixen una perspectiva de conjunt que permet resseguir-ne els vincles i els aspectes comuns.

L’antologia, en suma, que aplega el bo i millor dels tres poetes més importants del Segle d’Or valencià, és d’una gran utilitat en la mesura que apropa al lector d’ara mateix un tast ben representatiu del que va ser un dels períodes més brillants de la poesia en la nostra llengua. Edicions Bromera, editorial compromesa amb la llengua i la cultura, i fortament arrelada en el territori –a dia d’avui, el segell amb més potència del País Valencià–, ha apostat per aquesta obra, recomanable per a tots els públics… que sentin un cert interès per la nostra tradició poètica i un cert gust per retrobar-la.

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.