Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Boris Vian, poeta del mes al Versòdrom

3 març 2015 574 views Sense Comentaris

Aprofitem la recent publicació de la Poesia Completa de Boris Vian per convidar-vos a la lectura dels poemes d’aquest inclassificable novel·lista, dramaturg, trompetista de jazz, enginyer, traductor… que va néixer aviat farà cent anys (el 1920) a Ville-d’Avray, i que es convertiria en un dels protagonistes de la bohèmia intel·lectual del barri parisenc de Saint-Germain-des-Prés als anys cinquanta, abans de morir d’un atac de cor quan només comptava trenta-nou anys.

Les obres més conegudes de Vian són segurament les novel·les Escopiré sobre les vostres tombes (1946), L’escuma dels dies (1947), L’automne à Pékin (1947), i L’arrache-cœur (1953), així com dues grans aportacions al teatre de l’absurd: L’équarrissage pour tous (1950), i Constructors d’imperis, estrenada el 1959.

La seva faceta com a poeta és, potser, menys coneguda. En vida només publica dos volums de poemes: Barnum’s Digest (1948, amb dibuixos de Jean Boullet), on recrea un món fantàstic i estrafolari, i Cantilènes en gelée (1949), on exposa les seves creacions més avantguardistes i la preferència pels jocs lingüístics. Publicats pòstumament, tenim els reculls poètics Je voudrais pas crever (1962), Poèmes et chansons (1966) i Cent Sonnets (1984). Tots ells els trobareu al volum de Poesia completa que ha editat i traduït Juan Antonio Tello (Renacimiento, 2014).

Difícil de classificar per la crítica, l’obra de Vian ha estat relacionada sobretot amb el simbolisme i el surrealisme (tot i no pertànyer-hi), així com amb l’existencialisme en voga al París dels anys cinquanta. Polèmic, creatiu, heterodox i escèptic, l’humor i l’erotisme, el somni i el joc verbal recorren la seva obra sencera, però és potser en la seva poesia on es perceben amb més claredat.

Els poemes de Vian tenen un caràcter provocador, surrealista, i molts són un intent d’escandalitzar la burgesia, de suscitar la sorpresa i el rebuig de les mentalitats ben pensants que defensen allò políticament correcte (i que de fet van portar-lo als tribunals).

La seva obra té un to desenfadat, burlesc en algunes ocasions, lúdic en quasi totes: Vian rebutja l’estil poètic afectat i grandiloqüent i reivindica una total llibertat creativa, sense comprometre’s amb una estètica declarada. Juga i experimenta amb el llenguatge –amb un interès especial per jocs de paraules  com  el calembour–, i ens ofereix una poesia transgressora, fins i tot gamberra, que no renuncia mai a fer de la vida quelcom diferent del que pretenen fer-nos passar per realitat.

Poesia de Boris Vian a Biblioteques de Barcelona

 

L’autor a Internet:

 …

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.